La ciutat llunyana
Als 25 anys enmalaltí de tuberculosi, cosa que repercutirà dràsticament a la seva obra. Morí l’any 1942, amb només 32anys. Va col·laborar al diari L’ideal, i la única producció literària que va fer, Poesies, demostra la seva tendéncia simbolista.
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals quevolíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasicap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hiha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus delspelegrins.
El tema del poema és l’esperança del poeta de recuperar allò perdut en la derrota.
El poeta ens intenta situar als temps finals de la Guerra Civil, que son temps de derrota per a Catalunya.Durant tot el poema hi ha un topic literari:
Contemplus mundi: l'autor sent un menyspreu degut a l'enfonsament de la seva ciutat que suposadament per la epoca en la que va conviure, va acabar en...
Regístrate para leer el documento completo.