Ciutat llunyana

Primer de tot ens parla de la derrota de Catalunya que tenia unes esperances amb ideals republicans i llibertaris, a mans dels feixistes. Posteriorment, demana a la pàtria la protecció dels seusfills, i desitja l’arribada d’una nova generació que reconstrueixi la ciutat d’ideals que ha estat desfeta per l’opressió. Finalment explica que la ciutat dels ideals té molta força, i donarà esperança ialegria a tots els derrotats.
La poesia es pot dividir en dues parts: les dues primeres estrofes que descriu com s’ha enfonsat la ciutat i ha caigut ens mans dels feixistes, i la segona part(últimes dues estrofes), que és un crit a l’esperança, on descriu una ciutat més esplendorosa amb l‘esperança que arribi la victòria final.

El poesia es tracta d’un sonet, ja que està format per dosquartets i dos tercets de versos alexandrins (12 síl·labes), per tant, és d’art major.
L’esquema rítmica és ABAB-CDCD-EFF-GHH. La poesia té rima consonant, la repetició de fonemes és total a partirde la darrera vocal tònica.

Pel que fa als recursos literaris, veiem una metàfora al primer vers (“Ara que el braç potent de les fúries aterra”), que està relacionada amb la ciutat simbòlica delqual parla el poeta. Al segon vers apareix la metonímia, quan es refereix a Catalunya coma “ciutat”. En els versos següents, el poeta apel·la a la pàtria com a salvació dels seus fills, i ho exalta através d’una personificació on nega que la terra tingui la capacitat de mentir.
Al segon quartet hi ha una altra personificació quan demana a Catalunya que parli als seus fills. En el vers 8 hi hauna metàfora (“braços més lliures puguin senyalar el teu sòl”), que referma el desig d’una nova generació que continua realitzant els ideals catalanistes i republicans.
Els versos 12-13 barrejauna metàfora amb una personificació quan simbolitza la veu de la terra (personificació) que arriba a tot arreu, com el so de les campanades que arriba a tots els camins. A l’últim vers utilitza una...