La ciutat llunyana
Páginas: 8 (1937 palabras)
Publicado: 10 de febrero de 2011
La ciutat llunyana
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir.
*
Entre tants crits estranys, que la teua veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar elteu sòl.
*
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure,una altra n'hi ha potser,
que ens envia per sobre d'aquest temps presoner,
*
batecs d'aire i de fe. La d'una breu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
*
Aquest poema va ser escrit el 5 de març de 1939 per Màrius Torres i s'inclou dins elgrup de poemes que fan referència al tema de la Guerra Civil i de la Postguerra. Màrius ens pretén situar en el temps d'una Catalunya esperançada amb els ideals de llibertat que van ser soterrats pels enderrocs dels feixistes.
Biografia de l'autor
Màrius Torres i Pereña va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910, a les vuit del vespre, a la casa número 36 del carrer Major. Va ser fill delmetge i polític Humbert Torres i Barberà i de Maria Pereña i Reixac. Tenia dos germans més petits que ell, Víctor i Núria.
El 1915 va ser ingressat al Liceu Escolar, que era un centre d'ensenyament laic. Finalitzada la seva etapa escolar, va continuar els seus estudis a l'Institut General i Tècnic de Lleida, on va arribar al grau de batxillerat al 1926, actualment Institut Màrius Torres. Acabadal'etapa de formació va iniciar a Barcelona la carrera de Medicina.
Màrius va viure de prop la proclamació de la República (1931) i la inauguració del Parlament de Catalunya. El seu pare va intervenir com a polític actiu pel costat del republicanisme catalanista.
Quan cursava segon de medicina, el mes de març de 1928, va morir la mare de l'escriptor.
Durant febrer i març del 1933, va realitzarel seu viatge de fi de carrera. El mateix any, va ser doctorat a Madrid com a especialista en malalties de l'aparell digestiu. A la seva tornada a Lleida va treballar en el consultori del seu pare.
Durant 1933 i 1935 va col·laborar amb la premsa lleidatana de l'època, amb el diari La Jornada.
En l'àmbit poètic de la seva obra, va reunir un total de 38 poemes. Les seves Poesies, de tointimista, formen una mena de diari dels últims anys de la seva vida. També va escriure una peça dramàtica, presentada al Premi de Teatre Ignasi Iglesias (1935), que va rebre un sol vot del jurat.
Durant la primavera del 1935, el metge va començar a emmalaltir. Una grip el va obligar a reposar a la Vall d'Espot. Quan va tornar a Lleida, la malaltia rebrotar, i el 22 de desembre es va traslladar alsanatori antituberculós de Puig d'Olena. Allà hi conegué la que seria una de les seves majors amistats.
El 1939, Màrius es va sentir doblement ferit: d'una banda, amb l'exili dels seus es trencava la seva unió amb Lleida, per l'altra banda, tenia la consciència que Catalunya s'enfonsava amb la victòria dels exèrcits franquistes.
Cap a juliol de 1942, ell i un grup de malalts (entre ells MercèFigueres, i Joan Sales) van ser traslladats al Mas Blanc. Allà trobà la inspiració en Maria Planas, la propietària del Mas, per alguns dels seus poemes. Al davant del rellotge de sol que ocupa la façana de l'edifici podem llegir-hi un poema de títol homònim dedicat a Maria Planas.
De Màrius Torres era el poema esculpit en la làpida que recordava als 1.619 republicans afusellats al Camp de laBota de Barcelona.
El 29 de desembre de 1942, a les dues del migdia, mor Màrius Torres a Puigdolena. Va ser enterrar l’endemà al cementiri de Sant Quirze de Safaja.
La seva poesia no comença a ser plenament valorada fins a la inclusió dins Els Llibres de l'Óssa Menor, i posteriorment, per la inclusió d'alguns dels seus poemes a les diferents antologies de la millor poesia en llengua...
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir.
*
Entre tants crits estranys, que la teua veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar elteu sòl.
*
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure,una altra n'hi ha potser,
que ens envia per sobre d'aquest temps presoner,
*
batecs d'aire i de fe. La d'una breu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
*
Aquest poema va ser escrit el 5 de març de 1939 per Màrius Torres i s'inclou dins elgrup de poemes que fan referència al tema de la Guerra Civil i de la Postguerra. Màrius ens pretén situar en el temps d'una Catalunya esperançada amb els ideals de llibertat que van ser soterrats pels enderrocs dels feixistes.
Biografia de l'autor
Màrius Torres i Pereña va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910, a les vuit del vespre, a la casa número 36 del carrer Major. Va ser fill delmetge i polític Humbert Torres i Barberà i de Maria Pereña i Reixac. Tenia dos germans més petits que ell, Víctor i Núria.
El 1915 va ser ingressat al Liceu Escolar, que era un centre d'ensenyament laic. Finalitzada la seva etapa escolar, va continuar els seus estudis a l'Institut General i Tècnic de Lleida, on va arribar al grau de batxillerat al 1926, actualment Institut Màrius Torres. Acabadal'etapa de formació va iniciar a Barcelona la carrera de Medicina.
Màrius va viure de prop la proclamació de la República (1931) i la inauguració del Parlament de Catalunya. El seu pare va intervenir com a polític actiu pel costat del republicanisme catalanista.
Quan cursava segon de medicina, el mes de març de 1928, va morir la mare de l'escriptor.
Durant febrer i març del 1933, va realitzarel seu viatge de fi de carrera. El mateix any, va ser doctorat a Madrid com a especialista en malalties de l'aparell digestiu. A la seva tornada a Lleida va treballar en el consultori del seu pare.
Durant 1933 i 1935 va col·laborar amb la premsa lleidatana de l'època, amb el diari La Jornada.
En l'àmbit poètic de la seva obra, va reunir un total de 38 poemes. Les seves Poesies, de tointimista, formen una mena de diari dels últims anys de la seva vida. També va escriure una peça dramàtica, presentada al Premi de Teatre Ignasi Iglesias (1935), que va rebre un sol vot del jurat.
Durant la primavera del 1935, el metge va començar a emmalaltir. Una grip el va obligar a reposar a la Vall d'Espot. Quan va tornar a Lleida, la malaltia rebrotar, i el 22 de desembre es va traslladar alsanatori antituberculós de Puig d'Olena. Allà hi conegué la que seria una de les seves majors amistats.
El 1939, Màrius es va sentir doblement ferit: d'una banda, amb l'exili dels seus es trencava la seva unió amb Lleida, per l'altra banda, tenia la consciència que Catalunya s'enfonsava amb la victòria dels exèrcits franquistes.
Cap a juliol de 1942, ell i un grup de malalts (entre ells MercèFigueres, i Joan Sales) van ser traslladats al Mas Blanc. Allà trobà la inspiració en Maria Planas, la propietària del Mas, per alguns dels seus poemes. Al davant del rellotge de sol que ocupa la façana de l'edifici podem llegir-hi un poema de títol homònim dedicat a Maria Planas.
De Màrius Torres era el poema esculpit en la làpida que recordava als 1.619 republicans afusellats al Camp de laBota de Barcelona.
El 29 de desembre de 1942, a les dues del migdia, mor Màrius Torres a Puigdolena. Va ser enterrar l’endemà al cementiri de Sant Quirze de Safaja.
La seva poesia no comença a ser plenament valorada fins a la inclusió dins Els Llibres de l'Óssa Menor, i posteriorment, per la inclusió d'alguns dels seus poemes a les diferents antologies de la millor poesia en llengua...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.