La Consciència Del Prestigi Lingüístic Entre Els Joves. Una Aportació A L’Estudi Descriptiu De La Inseguretat Lingüística Formal Al País Valencià
Páginas: 48 (11897 palabras)
Publicado: 10 de octubre de 2011
JOSEP M. BALDAQUÍ ESCANDELL FRANCESC-XAVIER LLORCA IBI JOAN J. PONSODA SANMARTÍN ABELARD SARAGOSSÀ ALBA
LA CONSCIÈNCIA DEL PRESTIGI LINGÜÍSTIC ENTRE ELS JOVES. UNA APORTACIÓ A L’ESTUDI DESCRIPTIU DE LA INSEGURETAT LINGÜÍSTICA FORMAL AL PAÍS VALENCIÀ.
El concepte d’inseguretat lingüística (IL) ha experimentat transformacions importants des que Willian Labov el va proposar allà pels anys 60del segle xx. Inicialment, la inseguretat lingüística va ser considerada com una mesura de la percepció que els parlants tenen de la distància entre el seu ús lingüístic i els usos lingüístics que els mateixos parlants valoren com a millors o més adequats o, dit amb altres mots, més prestigiosos. Per tant, per a Labov, són més insegurs els parlants que perceben una major distància entre les formeslingüístiques que usen habitualment i aquelles que consideren més prestigioses i, per contra, són més segurs els parlants que no tenen
(*) Aquest treball s’ha realitzat dins del projecte d’investigació «La inseguretat lingüística en l’ús de la llengua minoritzada en el sistema educatiu valencià: anàlisi i propostes de millora» (HUM2006-10229/FILO), aprovat pel Ministerio de Educación y Cienciadins del Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica 2004-2007 i cofinançat amb fons FEDER.
Caplletra 48 (Primavera 2010), pp. 9-46
Josep M. Baldaquí, Francesc-X. Llorca, Joan J. Ponsoda & Abelard Saragossà
aquesta «mala consciència» respecte del prestigi de les formes lingüístiques que conformen la seua manera quotidiana d’expressar-se. Willian Labov(1966) va realitzar el seu estudi pioner sobre la IL a la ciutat de Nova York. En la recerca, que emprava una metodologia de caràcter quantitatiu, va elaborar un índex de la inseguretat lingüística dels habitants d’aquella ciutat amb un test format per divuit mots amb variants de pronunciació socialment significatives. En la realització del treball de camp es demanava primerament als enquestats quevaloraren quines d’aquelles variants lingüístiques consideraven correctes i, posteriorment, se’ls demanava que diguessen quines d’aquelles formes lingüístiques eren les que empraven habitualment. Sobre la comparació de les ocasions en què diferien les formes considerades correctes amb aquelles que els parlants recordaven utilitzar habitualment, Labov va construir un Índex d’Inseguretat Lingüística(ILI, Index of Linguistic Insecurity) (Labov 1966-2006: 319, 421-422). Labov (1966-2006: 340) va descriure que una profunda inseguretat lingüística afectava la comunitat de parla de Nova York, inseguretat que estava relacionada amb el prestigi negatiu de la varietat pròpia de la ciutat:
We have seen that the dominant theme in the subjective evaluation of speech by New Yorkers is a profoundlinguistic insecurity, which is connected with a long-standing pattern of negative prestige for New York City speech.
Aquesta inseguretat lingüística afectava totes les classes socials però, molt especialment, la classe mitjana-baixa (Labov 1966-2006: 322). La interpretació que en va fer Labov és que aquesta classe social és especialment sensible als usos prestigiosos de la llengua perquè els associaamb el procés d’ascensió social al qual aspira. Com a conclusió, la inseguretat lingüística havia de ser considerada com un dels motors del canvi lingüístic. A més, la IL també tenia altres conseqüències importants per a l’ús de la llengua. A parer de l’autor (Labov 1966-2006: 318), la principal en seria la hipercorrecció:
Linguistic insecurity leads directly to hypercorrection, for insecurespeakers have not internalized their newly acquired norms, and have no automatically applied rule to let them know where to stop in their corrections.
Juntament amb les hipercorreccions, Labov explica que els dubtes, el nerviosisme, l’autocorrecció, la percepció errònia del discurs propi o una variació important
10
La consciència del prestigi lingüístic entre els joves
entre els...
LA CONSCIÈNCIA DEL PRESTIGI LINGÜÍSTIC ENTRE ELS JOVES. UNA APORTACIÓ A L’ESTUDI DESCRIPTIU DE LA INSEGURETAT LINGÜÍSTICA FORMAL AL PAÍS VALENCIÀ.
El concepte d’inseguretat lingüística (IL) ha experimentat transformacions importants des que Willian Labov el va proposar allà pels anys 60del segle xx. Inicialment, la inseguretat lingüística va ser considerada com una mesura de la percepció que els parlants tenen de la distància entre el seu ús lingüístic i els usos lingüístics que els mateixos parlants valoren com a millors o més adequats o, dit amb altres mots, més prestigiosos. Per tant, per a Labov, són més insegurs els parlants que perceben una major distància entre les formeslingüístiques que usen habitualment i aquelles que consideren més prestigioses i, per contra, són més segurs els parlants que no tenen
(*) Aquest treball s’ha realitzat dins del projecte d’investigació «La inseguretat lingüística en l’ús de la llengua minoritzada en el sistema educatiu valencià: anàlisi i propostes de millora» (HUM2006-10229/FILO), aprovat pel Ministerio de Educación y Cienciadins del Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica 2004-2007 i cofinançat amb fons FEDER.
Caplletra 48 (Primavera 2010), pp. 9-46
Josep M. Baldaquí, Francesc-X. Llorca, Joan J. Ponsoda & Abelard Saragossà
aquesta «mala consciència» respecte del prestigi de les formes lingüístiques que conformen la seua manera quotidiana d’expressar-se. Willian Labov(1966) va realitzar el seu estudi pioner sobre la IL a la ciutat de Nova York. En la recerca, que emprava una metodologia de caràcter quantitatiu, va elaborar un índex de la inseguretat lingüística dels habitants d’aquella ciutat amb un test format per divuit mots amb variants de pronunciació socialment significatives. En la realització del treball de camp es demanava primerament als enquestats quevaloraren quines d’aquelles variants lingüístiques consideraven correctes i, posteriorment, se’ls demanava que diguessen quines d’aquelles formes lingüístiques eren les que empraven habitualment. Sobre la comparació de les ocasions en què diferien les formes considerades correctes amb aquelles que els parlants recordaven utilitzar habitualment, Labov va construir un Índex d’Inseguretat Lingüística(ILI, Index of Linguistic Insecurity) (Labov 1966-2006: 319, 421-422). Labov (1966-2006: 340) va descriure que una profunda inseguretat lingüística afectava la comunitat de parla de Nova York, inseguretat que estava relacionada amb el prestigi negatiu de la varietat pròpia de la ciutat:
We have seen that the dominant theme in the subjective evaluation of speech by New Yorkers is a profoundlinguistic insecurity, which is connected with a long-standing pattern of negative prestige for New York City speech.
Aquesta inseguretat lingüística afectava totes les classes socials però, molt especialment, la classe mitjana-baixa (Labov 1966-2006: 322). La interpretació que en va fer Labov és que aquesta classe social és especialment sensible als usos prestigiosos de la llengua perquè els associaamb el procés d’ascensió social al qual aspira. Com a conclusió, la inseguretat lingüística havia de ser considerada com un dels motors del canvi lingüístic. A més, la IL també tenia altres conseqüències importants per a l’ús de la llengua. A parer de l’autor (Labov 1966-2006: 318), la principal en seria la hipercorrecció:
Linguistic insecurity leads directly to hypercorrection, for insecurespeakers have not internalized their newly acquired norms, and have no automatically applied rule to let them know where to stop in their corrections.
Juntament amb les hipercorreccions, Labov explica que els dubtes, el nerviosisme, l’autocorrecció, la percepció errònia del discurs propi o una variació important
10
La consciència del prestigi lingüístic entre els joves
entre els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.