La constitució de l'estat liberal (1833-1868)

LA CONSTITUCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868):
LA PRIMERA GUERRA CARLINA:
Amb la mort de Ferran VII sorgeixen discrepàncies sobre qui serà el rei. Els carlins diràn que l’hereu ha de ser Carles Maria Isidre i els isabelins diuen que ha de ser la filla de l’antic monarca Isabel.
1ª ETAPA GUERRA CARLINA:
En aquesta fase es dona el inici de la guerra i fixació dels territoris. Els carlistesaconsegueixen una sèrie de triomfs inicials, però amb el setge de Bilbao, mor el general Zumalacárregui que pels carlistes significa la pèrdua del seu millor estratega.
A Catalunya els carlins es concentren a les zones del interior (Solsonès, Lluçanès i Berguedà). Aquests eren conscients que no podien triomfar si no ampliaven el territori ocupat i aconseguien més recursos i adeptes.
2ª ETAPAGUERRA CARLINA:
El general carlí Gómez al 1836 es va passejar literalment per tota Espanya amb el seu exercit sense que l’aturessin, això va demostrar que el control isabelí sobre el territori espanyol no era tan bo. Però amb la revolta a Madrid, promoguda pels carlins, aquests van fracassar i es van topar amb la impossibilitat de prendre cap ciutat.
3ª ETAPA GUERRA CARLINA:
Els carlins estanconcentrats en una sèrie de zones, arribar a conquerir aquestes zones és molt difícil. Per això si els liberals volien fer-se amb territoris com Navarra serà un bany de sang, d’aquesta manera es contempla fer un pacte.
Els carlins es divideixen en 2 grups, d’una banda uns veuen que no han aconseguit cap dels seus objectius, els intransigents eren partidaris de no rendir-se sota cap situació, però elstansaccionistes eren partidaris de fer un acord o pacte amb els liberals.
L’any 1839 s’arribà a un acord, “el pacte de Bergara”, amb el que els 2 bàndols signen la pau. En una planura prop de Bergara es concentrà part dels 2 exercits, el general transaccionista Baldomero Espartero estava pel bàndol liberal, i el general Maroto pel bàndol Carlí, els 2 generals a cavall es van separar de lestropes i en mig de la planura es van abraçar simbolitzant la Pau. Condicions pacte de Bergara (1839):
- Els carlins reconeixen a Isabel II com a cap d’estat.
- Els liberals prometen seguir respecten els furs del País Basc i Navarra, seguiran tenint les seves lleis pròpies. Furs: Lleis velles.
- Els liberals acorden no fer ap tipus de represàlia cap els carlins. Tots els oficials de l’exèrcit carlípassaran a formar part, mantenint la seva oficialitat, de l’exèrcit liberal.
Amb això pràcticament haurà acabat la guerra Carlina, només es partides del General Cabrera, general despietat, van continuar la resistència al Maestrat fins 1840, que es va exiliar a Londres.
LES REGÈNCIES D’ISABEL II:
Hi haurà 2 regències, la regència de Maria Cristina del 1833-1840, la mare d’Isabel que serà forçadaa deixar la regència. La segona del General Espartero 1840-1843. També es veurà obligat a deixar el seu càrrec per motius polítics. D’aquesta manera per no haver de passar per una tercera regència en tan sols 6 anys, i d’aquesta manera ser la riota de tota Europa, les corts consideraran major d’edat als 13anys a Isabel II per que pugui regnar.
REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA:
Hi haurà alternança depoders, hi hauran governs moderats i governs progressistes. Es consuma la clara separació entre liberals moderats i liberals progressistes que formaran 2 partits diferents. Seran partit de notables, es a dir formats per persones notables (personalitats: intel•lectuals, professors, militars, notaris...). Es solien reunir als cafès, es reunia gent amb els mateixos interessos polítics i econòmics.La divisió es dona per que els liberals moderats pactaran amb els absolutistes moderats, per intentar consolidar el sistema constitucional. (1833-1835). El 1834 apareix un text que intenta donar un certa parença de modernitat “El Estatuto Real”, un document que s’intenta presentar com a text constitucional presentat per Martínez de la Rosa un destacat liberal moderat. A les ciutats importants...