la construccio de lestat liberal (1833-1868)

La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)


Context Internacional:
Europa: Revolucions liberals burgeses ( onades revolucionàries de 1830 i 1848 )
Revolució industrial ( Gran Bretanya, Països Baixos, Alemanya, França...)

Context Espanya:
Regències de Maria Cristina i Espartero i regnat d’Isabel II.
Procés de revolució liberal: constitució de 1837 i 1845,desamortitzacions de Mendizábal i Madoz,
guerres carlines, ...
Industrialització incompleta ( només a Catalunya i menys a Euskadi ).


Etapes polítiques:
REGÈNCIA MARIA CRISTINA (1833-1840)
REGÈNCIA D’ESPARTERO (1840-1843)
ISABEL II (1843-1868)

1.La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

REGÈNCIA MARIA CRISTINA (1833-1840): minoria d’edat d’Isabel II.

1.1 Dues opcionsenfrontades
Causes:
Conflicte successori (carlins i isabelins)
Dues ideologies diferents: absolutistes i liberals

Causes socioeconòmiques: Les classes populars de les zones rurals del País Basc, Navarra i Catalunya perjudicats per les reformes liberals.
La desamortització només beneficia els burgesos de les ciutats.
Els impostos s’han de pagar en metàl·lic i això és un problema per molta gentdel món rural sobretot.

Bàndols: Carlins i Isabelins

Carlins: partidaris de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII.
Ideologia tradicionalista i antiliberal.
Lema: Déu, Pàtria, Rei i Furs
Defensors de la monarquia absoluta
Defensors de la preeminència social de l’Església
Defensors del manteniment de l’Antic RègimVolen mantenir els furs regionals d’origen medieval
Volen conservar l’agricultura tradicional senyorial

Isabelins: Partidaris d’Isabel II, filla de Ferran VII.
Ideologia liberal (moderats i progressistes)
Reclamen la fi de l’absolutisme i de l’Antic Règim i la instauració d’un estat liberal: sobirania Nacional, constitució, sufragi, divisió de poders, igualtatdavant la llei, llibertats individuals, llibertat econòmica...

Qüestió foral: Els furs són lleis locals i territorials. Van ser creades per a constituir com a nació, principat o regne un territori conquerit. Al regnes cristians de la península Ibèrica es van utilitzar en la repoblació de territoris després de la Reconquesta. Cal destacar els respectius furs dels territoris de laCorona d’Aragó i el Regne de Navarra. L’abolició dels furs va ser un dels motius principals de l’oposició al centralisme liberal al País Basc i Navarra. A Catalunya, la restitució de les institucions i constitucions catalanes, abolides el 1714, també va ser motiu d’oposició al liberalisme.
Suport social a cada bàndol:

CARLINS: Dirigents Petita noblesa rural i clergatBase social Pagesos ( Petits propietaris empobrits i arrendataris emfitèutics
Artesans arruïnats

ISABELINS: Part de l’alta noblesa, funcionaris, sectors de la jerarquia eclesiàsticaBurgesos liberals

Zones carlines: País Basc, Navarra, Catalunya, Nord d’Aragó, Nord País Valencià.
Berga: capital carlina a Catalunya

1.2 El desenvolupament del conflicte armat:

Enfrontaments bèl·lics: guerrilles (carlins) contra l’exèrcit regular liberal.
No ocupentot el territori. No hi ha grans operacions militars
Conveni de Bergara (1839): acords: Carlins abandonen la lluita.
Oficials s’incorporen a l’exèrcit
Es mantenen els furs del País Basc i Navarra.

La guerra continua a Catalunya i al Maestrat ( País Valencià)...