La cuina de lescriptura

RESSENYA
-La cuina de l'escriptura-

Descripció externa de l'obra "La cuina de l'escriptura", de Daniel Cassany.

Quan em trobe davant del llibre, el primer que crida la meua atenció és la imatge central. Es tracta d'un llibre obert de manera que forma un angle de 90 graus. Al seu costat i fent el mateix angle, hi ha un ordinador portàtil. Com que la col·locació és de dreta a esquerra -ésa dir, com l'ordre que seguim per a escriure- sembla com si la portada indicara el pas del llibre escrit al format digital. Es tracta d'un dibuix senzill i sense massa detalls, amb colors clars i foscos i sense preocupar-se en excés per mostrar una imatge nítida. Un poc més avall hi ha persones diminutes que fan el camí que fem a l'hora d'escriure, van d'esquerra a dreta. Elles van cap al'ordinador en una mena de peregrinació cap a la modernitat. No estan dibuixats, tampoc en aquest cas, amb gran luxe de detalls. Malgrat això, sí es pot observar que es tracta de representacions de persones d'una època antiga. Pels vestits de les dones, pels barrets i els bastons dels homes... es pot pensar que es tracta de persones del s. XVIII o XIX. Són persones que només han conegut el llibre en el seuformat en paper, motiu pel qual em sembla que mostren admiració envers l'ordinador.
En segon lloc, destaque el títol i el nom de l'autor, situats a la part superior del llibre. El títol té un paper més important que el nom de l'autor i per això està escrit en negreta. No obstant, la mida de la lletra del nom de l'autor és la mateixa que la del títol. Pense que açò vol dir que s'espera nooblidem en cap moment qui ha escrit el llibre. Continuant amb el títol, em fa pensar que a les pàgines interiors trobaré un conjunt de tècniques i teories sobre com és convenient escriure. Comparant l'escriptura amb una recepta de cuina, sembla que converteix l'autor aquest tema en una qüestió més fàcil i propera per al lector. A banda, a mí m'atrau perquè cuinar m'encanta. Per tant, es tracta d'untítol que incita a llegir, que fa pensar que es transmetran coneixements útils i fàcils de posar en pràctica. De fet, a la cuina res es diu per dir, res es fa sense motiu; a la cuina es segueixen un ordre i unes pautes i s'arriba a un producte concret. Per aquest motiu pense que, si el títol compara l'escriptura amb la cuina, el llibre serà útil. Ara bé, el títol crec que no té correspondència amb eldibuix. El dibuix considere que hauria de tindre a vore amb una cuina.
En tercer i últim lloc, faré referència al color de fons. Taronja, de més a menys intens, de dalt a baix.És un color cridaner i, a una prestatgeria, això pot implicar que siga aquest el primer llibre al qual els teus ulls es dirigisquen. És una forma d'atraure al públic, però no puc dir que en mí haja funcionat ja que jo elvaig comprar saben que volia ixe i no altre.
Donant la volta al llibre, trobem la contraportada. Una portada blanca amb un breu escrit, en lletres negres. L'autor s'adreça als lectors per a resumir l'esència de la seua obra. Ens parla als alumnes i als escriptors, i ens aconsella obrir el llibre per a trobar idees, recursos i coneixements que ens ajudaran a l'hora d'escriure. Tot en un llenguatgeplaner i amb frases que intenten crear intriga i interés al mateix temps, com ara "¿us agradaria entrar-hi?" o " "doncs veniu! Passeu! Entreu a la cuina!". Si la curiositat ens pot o si la responsabilitat ens ho demana, obrim el llibre, i trobem a la solapa la foto de l'autor, en blanc i negre. Més avall podem llegir qui és i a què es dedica, qüestions rellevants dins del tema general quetractem, l'escriptura. I, si mirem més avall, tenim el nom de qui ha il·lustrat la portada, Janusz Kapusta.
Una vegada analitzades la portada i la contraportada, resulta convenient saber quin és el contingut concret del llibre, per a la qual cosa l'índex resulta necessari. Situat al final del llibre, ens mostra un llibre dividit en 16 capítols, d'una mida semblant. Però, a més d'això, indica...