La Dislasia
Páginas: 6 (1479 palabras)
Publicado: 9 de enero de 2013
LA DISLÀLIA
La dislàlia és un trastorn en l’articulació dels fonemes. Es tracta d’una incapacitat per pronunciar correctament certs fonemes o grups de fonemes. El llenguatge d’un nen que està afectat per la dislàlia pot resultar inintel·ligible
Es important que pugui intervenir un pedagog en les Dislàlies el més aviat possible, perquè l’infant que “pronuncia malament” és, moltes vegades,objecte de burla per part dels seus companys i això li pot afectar al seu desenvolupament afectiu. Per altra banda, quan s’inicia l’aprenentatge de llegir i escriure, l’infant amb dislàlia presenta una sèrie de problemes que, difícilment,podran ser solucionats sense una intervenció de logopèdia que corregeixi els seus problemes articulatoris.
S’utilitza els següents tractament per la dislàlia; duesformes: la directa i la indirecta:
Directa
Que ensenya al nen, al davant del mirall con ha d’articular el fonema alterat, a vegades en poques sessions el problema s’ha solucionat.
Indirecta
es treballaren les bases anatòmiques i funcional simplificades (discriminació auditiva, habilitat motora de la llengua, els llavis i el vel del paladar i la respiració).
Disglòssia
La disglòssiaés una situació que es dóna quan, en una societat hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una que es la que es parla regularment, que s’utilitza generalment en tots els àmbits formals i no formals, i una altre, que és normalment la llengua adquirida de naixement i la que s'utiliza regularment amb la familia o en l'àmbit més proper. El llenguatge parlat en la societat tendeix a ser elmés formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen en la llengua materna.
disàrtria
La disàrtria és una alteració en l’articulació dels fonemes que es deriva de lesions del sistema nerviós o dels músculs responsables de la parla que originen dificultats en la utilització o en el control dels músculs de la boca, llengua, laringe o cordes vocals adequadament, de tal maneraque provoquen dificultats a l'hora de parlar. Això es produeix per una alteració en el sistema nerviós i motor.
Depenent de la seva magnitud i ubicació poden presentar problemes: a l'hora d'arrossegar la llengua, parlar molt baix o xiuxiuejar, parlar lentament, parlar ràpidament i entre les dents. També pot produir mobilitat limitada de la llengua, els llavis i la mandíbula, entonació i ritmedeficient, canvis en el ritme de la veu, ronquera, veu entretallada, escàs control de la saliva i dificultat per mastegar i empassar.
Per tal de millorar la parla, les persones amb disàrtria han de partir d'uns consells previs per facilitar el seu diàleg i la seva interacció amb les altres persones. També és aconsellable: parlar alt i lentament amb freqüents pauses, evitar converses quan lapersona se sent cansada ja que d'aquesta manera serà més fàcil entendre el que diu. Si la persona disàrtrica se sent frustrada hem d'intentar utilitzar altres mètodes, com: fer gestos per comunicar el missatge, fer descansos, utilitzar ordinadors per escriure les paraules, ambients relaxats i tranquils, reduir el soroll, la música i altres estímuls durant la comunicació.
RINOLÀLIA
és unaalteració en la articulación d'alguns fonemes o ausencia total d'ells, asociada un timbre nasal de la veu o timbre mort, por deficiencies en la inervación del vel del paladar, per falta de funcionalitat del mateix o per processos que provoquen oclusió nasofaríngea.
Els trastorns rinolálics solen coincidir o presentar-se associats a disglosies, rinofoníes i/o a trastorns psicológicsconsequents a la problemàtica de la parla distorsionada.
Una posible clasificació de les rinolàlies pot ser:
Rinolalia oberta o hiperrinolalia: Alteració del resonador nasal com consequencia de la comunicació continua entre la cavitat bucal i nasal per insuficiencia velar, fisura submucosa o parálisis del vel.
Rinolalia cerrada o hiporrinolalia: Disminució de la resonància vocal. S'altera el...
La dislàlia és un trastorn en l’articulació dels fonemes. Es tracta d’una incapacitat per pronunciar correctament certs fonemes o grups de fonemes. El llenguatge d’un nen que està afectat per la dislàlia pot resultar inintel·ligible
Es important que pugui intervenir un pedagog en les Dislàlies el més aviat possible, perquè l’infant que “pronuncia malament” és, moltes vegades,objecte de burla per part dels seus companys i això li pot afectar al seu desenvolupament afectiu. Per altra banda, quan s’inicia l’aprenentatge de llegir i escriure, l’infant amb dislàlia presenta una sèrie de problemes que, difícilment,podran ser solucionats sense una intervenció de logopèdia que corregeixi els seus problemes articulatoris.
S’utilitza els següents tractament per la dislàlia; duesformes: la directa i la indirecta:
Directa
Que ensenya al nen, al davant del mirall con ha d’articular el fonema alterat, a vegades en poques sessions el problema s’ha solucionat.
Indirecta
es treballaren les bases anatòmiques i funcional simplificades (discriminació auditiva, habilitat motora de la llengua, els llavis i el vel del paladar i la respiració).
Disglòssia
La disglòssiaés una situació que es dóna quan, en una societat hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una que es la que es parla regularment, que s’utilitza generalment en tots els àmbits formals i no formals, i una altre, que és normalment la llengua adquirida de naixement i la que s'utiliza regularment amb la familia o en l'àmbit més proper. El llenguatge parlat en la societat tendeix a ser elmés formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen en la llengua materna.
disàrtria
La disàrtria és una alteració en l’articulació dels fonemes que es deriva de lesions del sistema nerviós o dels músculs responsables de la parla que originen dificultats en la utilització o en el control dels músculs de la boca, llengua, laringe o cordes vocals adequadament, de tal maneraque provoquen dificultats a l'hora de parlar. Això es produeix per una alteració en el sistema nerviós i motor.
Depenent de la seva magnitud i ubicació poden presentar problemes: a l'hora d'arrossegar la llengua, parlar molt baix o xiuxiuejar, parlar lentament, parlar ràpidament i entre les dents. També pot produir mobilitat limitada de la llengua, els llavis i la mandíbula, entonació i ritmedeficient, canvis en el ritme de la veu, ronquera, veu entretallada, escàs control de la saliva i dificultat per mastegar i empassar.
Per tal de millorar la parla, les persones amb disàrtria han de partir d'uns consells previs per facilitar el seu diàleg i la seva interacció amb les altres persones. També és aconsellable: parlar alt i lentament amb freqüents pauses, evitar converses quan lapersona se sent cansada ja que d'aquesta manera serà més fàcil entendre el que diu. Si la persona disàrtrica se sent frustrada hem d'intentar utilitzar altres mètodes, com: fer gestos per comunicar el missatge, fer descansos, utilitzar ordinadors per escriure les paraules, ambients relaxats i tranquils, reduir el soroll, la música i altres estímuls durant la comunicació.
RINOLÀLIA
és unaalteració en la articulación d'alguns fonemes o ausencia total d'ells, asociada un timbre nasal de la veu o timbre mort, por deficiencies en la inervación del vel del paladar, per falta de funcionalitat del mateix o per processos que provoquen oclusió nasofaríngea.
Els trastorns rinolálics solen coincidir o presentar-se associats a disglosies, rinofoníes i/o a trastorns psicológicsconsequents a la problemàtica de la parla distorsionada.
Una posible clasificació de les rinolàlies pot ser:
Rinolalia oberta o hiperrinolalia: Alteració del resonador nasal com consequencia de la comunicació continua entre la cavitat bucal i nasal per insuficiencia velar, fisura submucosa o parálisis del vel.
Rinolalia cerrada o hiporrinolalia: Disminució de la resonància vocal. S'altera el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.