La Diversitat Lingüística A Catalunya I
Páginas: 2 (265 palabras)
Publicado: 7 de octubre de 2015
La diversitat lingüística a Catalunya
La diversitat lingüística és un factor imprescindible en el desenvolupament d’un país i li proporciona un enriquiment a nivellcultural. La llegua és el principal vehicle de comunicació humana, aquest ens ofereix la capacitat d’integració entre els integrants d’una regió.
Cada una d'aquestes llengüesrepresenta una manera determinada d'entendre el món i la naturalesa humana, raó per la qual salvaguardar i conèixer aquesta riquesa és una necessitat de primer ordre.
Ladiversitat és positiva simplement perquè s’oposa a «homogeneïtat», a «globalització». Però, allà on la diferència és més significativa de vegades sorgeixen reptes i problemes.Això és més freqüent en el cas de les creences religioses i dels valors morals, però també, encara que amb menys mesura, de la diversitat lingüística. Hi associem tota menad’idees negatives (limitació per a la comunicació, incomprensió, conflicte, dificultat d’aprenentatge…), sumades a una visió jerarquitzant de les llengües i dels seusparlants. S’ha dit molts cops, de manera general, que la diversitat lingüística no deixa de semblar un problema més que no pas una riquesa. Fins i tot en un país com el nostre,amb una sensibilitat lingüística especial, l’interès per la diversitat nouvinguda ha trigat a aparèixer i sovint s’ha quedat únicament amb l’anècdota. Si respectem lesllengües que han arribat a Catalunya des de tots els racons del món i la identitat dels seus parlants en lloc de demanar que hi renunciïn, podem generar empatia ireciprocitat, i rebre igualment respecte.
La diversitat lingüística és una riquesa que, juntament amb la diversitat global i la nova diversitat local, cal respectar i preservar.
La diversitat lingüística és un factor imprescindible en el desenvolupament d’un país i li proporciona un enriquiment a nivellcultural. La llegua és el principal vehicle de comunicació humana, aquest ens ofereix la capacitat d’integració entre els integrants d’una regió.
Cada una d'aquestes llengüesrepresenta una manera determinada d'entendre el món i la naturalesa humana, raó per la qual salvaguardar i conèixer aquesta riquesa és una necessitat de primer ordre.
Ladiversitat és positiva simplement perquè s’oposa a «homogeneïtat», a «globalització». Però, allà on la diferència és més significativa de vegades sorgeixen reptes i problemes.Això és més freqüent en el cas de les creences religioses i dels valors morals, però també, encara que amb menys mesura, de la diversitat lingüística. Hi associem tota menad’idees negatives (limitació per a la comunicació, incomprensió, conflicte, dificultat d’aprenentatge…), sumades a una visió jerarquitzant de les llengües i dels seusparlants. S’ha dit molts cops, de manera general, que la diversitat lingüística no deixa de semblar un problema més que no pas una riquesa. Fins i tot en un país com el nostre,amb una sensibilitat lingüística especial, l’interès per la diversitat nouvinguda ha trigat a aparèixer i sovint s’ha quedat únicament amb l’anècdota. Si respectem lesllengües que han arribat a Catalunya des de tots els racons del món i la identitat dels seus parlants en lloc de demanar que hi renunciïn, podem generar empatia ireciprocitat, i rebre igualment respecte.
La diversitat lingüística és una riquesa que, juntament amb la diversitat global i la nova diversitat local, cal respectar i preservar.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.