La dona en el Mediterrani, del mocador de les nostres àvies al hiyab de les nostres amigues

"LA DONA EN EL MEDITERRANI: DEL MOCADOR DE LES NOSTRES ÀVIES, AL HIJAB DE LES NOSTRES AMIGUES".


LA CONDICIÓ DE LES DONES AL MEDITERRANI, RELIGIONS I MIGRACIONS.

1. INTRODUCCIÓ
Espanya ha sigut confluencia de cultures molt abans de que es configuara  com a un estat, més o menys unificat. La veritat es que aquesta denominació:Nació, Estat… ha sigut  un mal de cap per als que volien fer del territori de la “pell de bou” marca o exemple de uniformitat.
Però deixant la cuestió a banda de si Espanya es un país de països, o un tot integrat monoforme, el fet de ser un espai en el qual la història va demostrar que era possible la convivència  durant segles de les tres religions del “Llibre”, es a dir: el catolicisme, elislamisme i el judaisme deuria de haver-se traduït en compressió amb l’altre, o al meyns en tolerància per a la convivència futura. Per desgràcia, no ha sigut així, ni tant sols per als autoctons  segles després, ja que el cinquanta per cent de la població, es a dir, les dones, ha patit ostracisme, misoginia, i totes les “bondats” d’una concepció  patriarcal recolzada  tant per la religió com per laresta de institucions que donen suport a la estructura social de més aïna la majoria dels països banyats per la Mediterrània.
Per si  aquest contexte no hi era prou dificultós, el muntatge d’un constructe com  l’àrea mediterrània, fet per antropòlegs que buscaven noves unitats d’estudi, a uns racons prou insolits, primitivitzant els ja de per sí empobrits habitants d’un país castigat  i endarreritper una guerra civil,  hi ha que afegir un petit condicionant més,  la variant de gènere,   ja que  podem contar  amb unes descripcions i categoritzacions  de cóm era la dona en eixos llocs,   què formava part de eixa “identitat” inventada per uns estudiosos famèlics de nous reptes, a consecuència de uns factors que explicarem més endavant.
A més, amb el pas del temps la història se va  anarcomplicant, com no podría ser d’un altra manera, amb els moviments humans, la inmigració, la globalització…
Avui coneixem usos i costums d’altres llocs, perquè ja  hi son aquí.  I malgrat la suposada aprovació i incorporació de lleis de igualdat per a tots el essers humans, la dona, encara havent donat passes endavant,  apareix arraconada, sotmesa per  uns o per altres…
Però, coneixem de veritat elque ens envolta? Qué hi ha de cert i qué de fàula etnocèntrica? Qué passa amb les dones mediterrànies, amb les espanyoles, amb les del nort d’Àfrica…,  són com les van descriure?  Hi ha diferències entre les dones de diferents religions, zones geogràfiques dintre de la inventada Àrea Mediterrània?
 Doncs, si és així, per què se'ls catalogava de la mateixa forma? Aleshores, si hi handiferències, vendrien definies per la zona, la religió…?
Aquestes senyals identitàries,  son percebudes per igual des de dins que des de fora del grup? És més, hi ha una identitat mediterrània?
Lleis, religió, costums…
Així, doncs, amb el present assaig volem presentar (i polemitzar, si cal) a la dona que viu dintre d’eixa realitat  complexa que és  la nostra societat multicultural, que ve d’un passat (iperquè no, d’un present) tortuós, on ha sigut  i és castigada, i  que camina cap un lloc  amb ambicions i desitjos de ser intercultural, on la barretja de cultures es presenta unes vegades con un xoc i unes altres com una oportunitat, … ¿ o pot ser de coneiximent mutu?




2. ESPANYA I EL CATOLICISME. La recerca de nous objectes d'estudi.
La II Guerra Mundial s'havia acabat i amb ellacomença a desenvoluparse el procés de descolonizatció. Les colonies deixen de ser llocs “primitius” ja que es van incorporant progressivament al mal nomenat “Món civilitzat”
Les grands potències colonitzadores, com França, Regne Unit, (deixarem a Alemanya per raons obvies), que junt als Estats Units estan a la avantguarda de l'Antropologia, busquen paratges per a estudiar, famolenques de...