La Educación En Cee

L’escolarització de la infància a Espanya

La forma burgesa d'organització politicosocial va advenir a través de la
Il·lustració, però sobretot del liberalisme. Davant l'Antic Règim, la classe
superior és ara la burgesia propietària i empresarial. Ara bé, calia que es donés
una coincidència real entre riquesa i saber perquè això constituiria la justificació
del nou ordre. Sota la qüestióescolar batega la qüestió social i també
viceversa, només a través de la il·lustració, de l'educació, de la cultura (no una
cultura humanística, d'ornament, sinó adaptada a les seves necessitats) pot
ascendir la classe inferior individualment i col·lectivament, i, de la mateixa
manera, tal com avui el món percep, únicament a través de l'educació (no
literària o metafísica, sinó tecnològica)pot aconseguir-se el desenvolupament
econòmic.
Si no es dóna espontàniament aquella coincidència, és necessari aconseguirla. Per a això l'ensenyament primari es destinà (de manera majoritària) a la
classe inferior, el segon ensenyament a la classe mitjana, i la classe superior
es reservà l'accés exclusiu a l'ensenyament superior. D'aquesta manera es va
obtenir la correspondència entrepropietat, educació i classe sociopolítica
superior, justificada per la seva superior formació i la seva superior riquesa. El
sistema educatiu realitzava la doble feina d'integrar per nivells al que propietat
(o la seva manca), il·lustració (o la seva manca) i classe social s'associaven
estretament; i la de filtrar rigorosament perquè, només per excepció individual,
poguessin elevar-se en educació elssuperdotats que així, automàticament,
quedaven desvinculats de la seva classe d'origen i incorporats a la superior.
L'aparició de l'escola, per tant, va lligada a l'apogeu de determinats grups
socials: la classe burgesa. Anteriorment a l'existència de l'escola com a
institució social, les diferents classes socials dominaven les habilitats
necessàries per desenvolupar les tasques que a cadauna d'aquestes els
corresponia. Era la classe social la que determinava si s'havia de ser analfabet
o alfabetitzat i la que constituïa el principal factor de discriminació. Al llarg dels
segles XVIII i XIX, l'escola es va anar fent més complexa i afegí als seus
objectius inicials tota una sèrie de coneixements que no es podien aprendre en
altres àmbits socials. Molts dels continguts i delsprocessos d'aprenentatge es

Página 1 de 13

van anar identificant amb les formes culturals de les classes mitjanes-altes, que
són les que consoliden la ideologia de la institució escolar.
Doncs bé, a l’apartat anterior havíem dit que infatilització i escolarització
apareixen en la modernitat com dos fenòmens paral·lels i complementaris. Al
mateix temps, l’escolarització de la infància estàsupeditada al
desenvolupament dels sistemes educatius nacionals. Aquests sistemes
educatius nacionals apareixen a la modernitat a partir de la revolució francesa
de 1789, si bé amb un desenvolupament desigual segons els països. El factor
religiós tingué un paper molt important en aquest desenvolupament.
Efectivament, el desenvolupament dels sistemes educatius nacionals no va ser
el mateix al’àmbit dels països catòlics o protestants. Per al catolicisme la base
de les seves creences es troba en el principi de la fe; mentre que per al
protestantisme la base la trobam en la lliure interpretació de la Bíblia. En aquest
darrer cas serà necessari un poble instruït, és a dir, que sàpiga llegir i escriure.
En el primer cas, en el catolicisme, si n’hi ha prou amb la fe no cal tenir unpoble instruït, n’hi ha prou de creure el que els capellans diuen des del púlpit de
les esglésies. Per al protestantisme cal desenvolupar escoles i sistemes
educatius nacionals; per al catolicisme no faran falta moltes escoles, ni tampoc
sistemes educatius nacionals, sols un petit aparell per a la formació dels
capellans i, en tot cas, les escoles d'infants que es creïn hauran de servir,...