La finalidad de la vida

Gregor Mendel: Era un monje, nescut el 1822 a Austria
Va estudiar la herencia genètica mitjançant plantes de pesols, va descubrir las ‘’leyes de Mendel’’ , va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial. 
Leyes de Mendel:
és una teoria científica de com les característiques hereditàries es transmeten des del organismes progenitors a laseva descendència; és la base de gran part de la genètica.
Els caràcters mendelians presenten diverses característiques:
Cada caràcter mendelià està determinat per un o diversos loci.
Cada locus té dues o més variants possibles, anomenats al·lels.
Hi ha al·lels que són dominants sobre altres, anomenats recessius.
Durant la reproducció només un sol al·lel de cada locus es transmet a ladescendència.

Experiments:
Mendel va iniciar els seus experiments triant dues plantes de pèsols que diferien en un caràcter, va creuar una varietat de planta que produïa llavors grogues amb una altra que produïa llavors verdes; aquestes plantes formen l'anomenada generació parental (P).
Com a resultat d'aquest encreuament es van produir plantes que produïen res més que llavors grogues, va repetirles cruïlles amb altres plantes de pèsol que diferien en altres caràcters i el resultat era el mateix, es produïa un caràcter dels dos en la generació filial. Al caràcter que apareixia el va anomenar caràcter dominant i al que no, caràcter recessiu. En aquest cas, el color groc és un dels caràcters dominants, mentre que el color verd és un dels caràcters recessius.
Un híbrid és l'organisme viuanimal o vegetal procedent de l'encreuament de dos organismes de races, espècies o subespècies diferents, o d'alguna o més qualitats diferents.
La hibridació artificial es ajuntar dos raçes diferents de la mateixa especie.
Ell va ajuntar dos raçes de pèsols diferets i va observar quins caracters s’heredaven i quins no.
3 - La fertilitat dels híbrids i dels seus descendents no havien de presentarpertorbacions significatives en les generacions successives.
Mendel va començar realitzant algunes experiències amb membres d'aquesta família, fins escollir el gènere Pisum,. A més a més, la fecundació artificial en Pisum acostuma a acabar amb èxit. Per portar-la a terme, s'obre el capoll abans que estigui del tot desenvolupat, s'elimina la quilla i els estams, i s'espolsa amb el pol·len aliè sobrel'estigma de la flor.
Primera llei: Llei de la uniformitat de la primera generació
Tots el descendents d'un encreuament entre dos individus homozigots per a un caràcter determinat són fenotípicament idèntics a la raça pura dominant. És un error molt estès suposar que la uniformitat dels híbrids és una llei de transmissió, ja que la dominància res té a veure amb la transmissió, sinó ambl'expressió del genotip. Per tant, aquesta observació mendeliana no sol considerar-se una llei. Així, les lleis mendelianes de transmissió són dues: La llei de segregació de caràcters independents (1a llei) i la llei de l'herència independent de caràcters (2a llei).
Les observacions de Mendel sobre els set caràcters de la pesolera que estudià concloïen que en encreuar dos individus de diferent raça puraper a un determinat caràcter tota la descendència expressava només un dels dos caràcters. Això s'explica pels "factors" (avui en dia anomenats al·lels) i la relació que estableixen (en el cas dels caràcters de Mendel, de dominància completa). Així cadascun dels individus que participen en l'encreuament tenen un sol tipus d'al·lel (individus homozigots) de manera que només poden transmetre aquelltipus a la seva descendència que en reben un de cadascun dels progenitors (els descendents d'aquest encreuament són heterozigots). La sort o habilitat del treball de Mendel fou usar caràcters amb dominància completa. Així doncs els heterozigots només presenten un tipus de fenotip (el de l'al·lel dominant).
Segona llei de Mendel:"Llei de la segregació
Quan s'encreuen els productes obtinguts de...