la historia mes bella del mon

ACTE 1: L’UNIVERS- ESCENA 1: EL CAOS

1. Com i quan va començar l’univers? Amb quines reserves ho determina la ciència? Què hi havia abans?
En primer lloc, Reevesexplica que en parlar dels factors que succeeixen fora del nostre planeta -a l'univers, en altes galàxies o cossos celestes-, topem amb un problema de nomenclatura, de vocabulari,per designar certs fenòmens, per que les nostres lleis ja no són aplicables. És a dir, ens explica que no podem parlar d'un "principi" en l'univers, per que de complir-se la jamolt assumida teoría del Big Bang, aquesta sería l'inici de tot, absolutament tot -incloent-hi l'espai, el temps i la temperatura tal hi com els coneixem- i per tant, no podríemparlar d'un "abans" pròpiament dit, ja que "abans" el temps no existiría.

Ara remuntem-nos unes frases enrrera, sí, diu exactament "de complir-se". Reeves explica que ni ell ni capcientífic pot assegurar que realment hi hagi un inici, en l'univers, per que les proves de l'existència més antiga es remunten a fa 15.000 milions d'anys, a un suposat Big Bang.I "abans", qui sap?
2. Què vol dir que el Big Bang és una manera de designar no tant el límit del món, sinó el dels nostres coneixements? Quina representació visual del Big Bangpodem fer-nos?

3. Quina imatge de la creació de l’univers proposen les religions? Quines semblances i diferències hi ha entre aquestes representacions religioses i lacientífica del “Big Bang”?
4. Com es va arribar a la idea d’un caos original i d’una evolució de l’univers?
5. Per què observem el passat quan enfoquem els telescopis sobre una regió del’univers? Quin és el límit d’aquest remuntar-se en el temps? Per què? Podem arribar a veure el moment del Big Bang? Per què?
6. Quines proves hi ha de la teoria del Big Bang?