La industrializacion catalana

L’acceleració del creixement econòmic va ser el resultat de l’augment en el ritme de l’acumulació de capital. L’elevació sobtada da la taxa d’inversió que va impulsar la industrialització catalana procedia de l’estalvi i l’acumulació de capitals propis. Catalunya va ser capaç d’alimentar el seu propi creixement.
Això va ser possible per l’estructura industrial basada en empreses de dimensiómitjana i petita que no requerien de grans inversions, i per tant, no requerien grans acumulacions de capital.
L’elevada especialització en produccions intensives de treball, com el tèxtil, no exigia una gran acumulació de capital. El principal actiu no era tant el capital, sinó l’elevada productivitat del treball.

Fou remarcable l’escassa presència de capital estranger, fins i tot, en laconstrucció del ferrocarril, lligada al capital francès a la resta d’Espanya, va ser duta a terme a Catalunya per l’estalvi regional.

Per a la industrialització catalana sí que fou important les importacions de capital extern produït per catalans no residents. Es tractava de guanys acumulats per emigrants i comerciants, tant de la resta d’Espanya, com sobretot, per els que residien a les Antilles, enespecial a Cuba.
Les remeses, les transferències i les rendes procedents d’inversions van formar un flux constant d’entrada de recursos en suport dels sectors més dinàmics de l’economia, en suport de la industrialització.

En l’arrencada de la industrialització catalana, les exportacions de productes primaris van exercir una funció estratègica proporcionant recursos durant un període previ isuficientment llarg perquè la industria es consolidés i esdevingués capaç d’exportar.
A Catalunya, el gros de les exportacions de productes agraris, i encara més els manufacturats, va trobar en la resta d’Espanya el principal mercat. Es varen reforçar d’aquesta manera les característiques d’una economia oberta però a l’hora oberta cap a l’interior de l’estat espanyol.

Cal recordar el pes decisiud’un sector capaç d’exportar, per poder assegurar el finançament exterior i la importació de matèries primes i maquinària. A Catalunya, aquest sector primari per assegurar l’arrencada de la industrialització va ser la viticultura.

1) )

La principal característica i font de la industrialització fou la màquina de vapor.
Els països carboners van gaudir d’un avantatge incomparable a l’horad’emprendre la cursa industrial.
A Catalunya, entre el 1841 i el 1935 la producció i energia es van multiplicar per vint i trenta quatre respectivament.
Aquest període esdevé un dèficit energètic i de dependència singular que va incidir de manera clara en el desenvolupament català. Privada de carbó autòcton i amb poques possibilitats d’importar-ne, Catalunya va haver de perllongar l’ús de la forçahidràulica durant tot el segle XIX.
El patró energètic va condicionar i condiciona la base industrial del territori. La indústria pesada o de béns de producció s’ha endarrerit més del compte respecte a la indústria de béns de consum.
Catalunya, privada de carbó es va veure obligada a fer un ús restringit del vapor.
El que marca la diferència entre Catalunya i altres zones industrialitzades fouel cost del combustible, que desnivellava el pressupost i feia que la partida de vapor fou tres vegades superior a la normal.
Del 1841 al 1990, la indústria catalana crema 17,22 milions de tones de carbó, 7,05% autòcton, 2,84% espanyol i 90,11% estranger. Això suposar un consum de carbó per persona de 365kg enfront de a britànica 13,2 vegades inferior o l’alemanya 6,2 vegades menor.
El retard enel ferrocarril intern català per el transport de mercaderies, en especial el carbó, perjudicar greument la industrialització catalana.
La baixa qualitat del carbó autòcton com el de els conques gironines, feien d’aquest un carbó poc eficient energèticament parlant.
Elevats costos per el preu del carbó estranger, principalment l’anglès, degut al noli (distància entre els ports) i l’aranzel,...