La lepra

Què és la lepra?

La lepra és una enfermetat infecciosa, contagiosa y de evolució crònica, produïda per la multiplicació en el organisme humà de un microbi cerca al bacil de la tuberculosi. El bacil de la lepra o Microbacterium leprae.
Tipus de lepra :
-Tuberculoïde: produeix grans taques hiperestésiques i més tard anestésiques. Són pacients amb una forta reacció cel·lular però baixahumoral: presenten per tant una reacció positiva a la lepromina. Els teixits infectats típicament tenen molts limfòcits y granulomes, però relativament poques bactèries.

-Lepromatosa: origina grans nòduls en la pell o lepromes. La progressió de les lesions causa grans deformacions . En la lepra lepromatosa apareixen nombroses macules eritematoses, pàpules o nòduls.Es dona una extensa destrucció de teixits, com per exemple en el cartílag nasal i orelles, apareguent en fases avançades la típica "facies leonina". També hi ha afectació en els nervis perifèrics amb pèrdides sensorials. La seua difusió és més freqüent

1
Contagi:
Es produeix entre un malalt amb possibilitat detransmetre la enfermetat (ja que no tots els que pateixen lepra eliminen bacils fora del seu organisme, possibilitat que s'elimina al administrar medicació) i una persona sana susceptible (degut a una predicció genètica, ja que la majoría de les persones tenen una resistència natural al Mycobacterium leprae).
Es a dir, que deu conjugar-se amb un malalt que actue com agent infecciós i una altrapersona sana amb una predisposició especial, durant un període de varios anys, per que es done el contagi.
Les possibilitats de que es contagie un malalt en els països subdesarollats son altes ja que hi ha molta misèria, fam i falta de higiene.

Prevenció:
La prevenció consisteix en evitar el contacte físic cerca i prolongat amb persones malaltes, i que no hi hagin sigut sotmeses altractaments.
Els malalts deixen de ser agents infecciosos desprès d’un tractament amb medicaments a llarg termini.

Com avança l’enfermetat :
La lepra avança molt lentament. La majoría de les persones que tenen lepra no desarrollen síntomes durant almenys un any desprès de haver sigut infectades per la bactèria. En la majoría dels casos, els síntomes tarden entre 5 i 7 anys en desarrollarse.
Lalepra danya els nervis i els músculs, i podría fer que apareguessin llagues, lesions, bultos i protuberàncies en la pell. 
Símptomes:
Segons el tipus de lepra, els símptomes podrien incluir:
-Llagues o lesions en la pell que no es curen desprès de varios mesos. Les lesiones son planes o tenen algo de relieve, i son de color clar o un poc roges.
-Bultos i protuberàncies en la pell que podencausar desfiguracions.
-Entumiment de la pell degut a dany en els nervis sota la pell.
-Debilitat muscular. 2
Tractament que s’utilitzava abans:
Històricament, inovantse les causes que provocaven la enfermetat es recorria a diversos rituals i oracions religioses.
Oli de ginocandia
A principis del segle XX s'utilitzà oli de ginocandia (chaulmoogra) en injecció deésters etílics.
En 1908, la empresa farmacèutica Bayer va difondre el preparat antileprol.
En 1923 encara es trobaven alabances al oli de ginocandia en la publicació "Estudi crític dels moderns tractaments de la lepra" publicat per Abal (metge resident de Fontilles) i per Guillén (Director metge de este leprocomio) en una comunicació al Segon Congres de Ciències Mèdiques de Sevilla, que laconsideraven la major medicació fins que s’obtingui el cultiu del bacili
Els primers tractaments amb eficàcia aparegueren a finals de 1930 amb una introducció de silfona dapsona i derivats. Però aparegueren cepes del bacili de la lepra residents a la dapsona.
Es en els anys 80 quan es va produir un gran avanç per aconseguir la curació de la enfermetat per mitjà d'un tractament amb administració de...