La Literatura Catalana

EL TEATRE ROMÀNTIC CATALÀ
La vida teatral durant les primeres dècades del segle XIX a Barcelona, València i Palma va estar marcada per obres en castellà que trencaven diferents gèneres romàntics i per peces en català de tipus tradicional. Els autors més destacats: Josep Robenyo i Fransesc d’Alcàntara Penya, a Palma i Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalanet, a València.
El primer teatreromàntic català va estar influit especialment pels models de Víctor Hugo i Alexandre Dumas. A partir de 1850, adopta el català com a llengüa vehicular i se’n conreen formes com:
* El drama romàntic; és d’ambientació històrica i aplega bona part dels dramaturgs circumscrits a l’anomenada generació de 1860, en la qual trobem: Federic Soler, àlies Serafí Pitarra, Josep Feliu i Codina i Josep Pin iSoler.
* La comèdia urbana de costums; adaptació dels continguts dels sainets a una peça més llarga i amb aprofundiment en el tacte dels perfils dels personatges que transformaran el sainet en comèdia burgesa de costums.
Hi destaquen Eduard Vidal i Valenciano amb Tal faràs, tal torobaràs.
* La tragèdia; destaca sobretot, Víctor Balaguer, que comença la seva carrera de dramaturg molt jove.Amb Tragèdies inicia el conreu d’aquest gènere en català amb la voluntat d’equiparar el teatre en la nostra llengua amb les produccions europees d’aquell moment. L’autèntic alè tràgic de les seves obres l’aconseguirà amb Noves tragèdies, entre les quals destaquen Les espollases de la mort i Raig de lluna.
FREDERIC SOLER
Entre 1864 i 1866 va formar la societat La Gata, juntament amb l’actorLleó Fontova i llavors va adoptar el pseudònim de Serafí Pitarra.
La gatada de més èxit va ser El castell dels Tres Dragons, gatada cavalleresca. En aquest període es farà capdavanter de la tendència d’escriure segons ‹‹el català que ara es parla›› opsosnt-se a tots aquells autors i acadèmics que volien normalitzar la llengua literària.
Tot canvia amb l’estrena de Les joies de la Roser, amb la quals’inicia una segona etapa de la sva producció teatral, de recreació històrica o idealització rural i comèdies comunistes.
A partir de 1875, en què és proclama Mestre en Gai Saber s’inicia un ràpid procés de declivi que durà fins a la seva mort. Entre 1875 i 1887 F.Soler escriu una altre trentena d’obres, entre les quals destaquen per la seva qualitat més les comèdies que no pas els drames, comara El jardí del general i La cua de palla. En aquest període incideix en el drama històric abusant dels procediments lacrimògens que ell havia ridiculitzat en les seves paròdies i les obres que reflectien la forma de vida tradicional de la pagesia terratinent.
ÀNGEL GUIMERÀ
(Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Va ser probablament el dramaturg català més important del segle XIX, peròtambé va destacar com a poeta, publicista i narrador. La seva primera obra teatral, Gal·la Placída, marcadament romàntica, la va estrenar en 1879. A aquesta estrena van seguir tot un seguit de tragèdies, entre les quals Judit de Welp i sobretot, Mar i cel.
Ala dècada dels noranta, les obres més plenitud creadora i popularitat el constitueix la tragèdia de Maria Rosa, Terra Baixa i la filla delmar, són tres obres construïdes amb tècniques similars i ambientades en el món obrer, pegès i militar, amb un rerefons d’injustícia social.
Posteriorment Guimerà entra en una etapa de vacil·lacions amb l’intent d’assajar el drama burgès, de seguir l’estètica naturalista i la simbolista i retornar a la tragèdia romàntica dels inicis. Però en cap cas va poder aconseguir emular els èxits obtingutsabans d’acabar el segle.
El teatre de Guimerà presenta una serie d’aspectes i personatges íntimament lligats a la seva trajectòria vital:
* La condició de fill natural, Guimerà va néixer abans del casament dels seus pares. Alguns dels seus personatges neixen d’una manera poc convencional i considerada en el seu temps del tot irregular.
* L a seva qualitat de previngut, a causa del seu...