La Mano Negra

LA MANO NEGRA
TREBALL VOLUNTARI

Fa cent vint-i-cinc anys, el 14 de juny del 1884, van ser executats, en una plaça de Jérez de la Frontera, set treballadors de la comarca acusats d’haver comès uns crims en nom d’una societat secreta anarquista anomenada La Mano Negra. Es culminava, d’aquesta manera, una estratègia d’intimidació, de por i repressió per part del govern monàrquic, que aprofitantuna sèrie d’assassinats, buscava desarticular el moviment obrer andalús.
L’últim terç dels segle XIX va constituir un període decisiu en la història del moviment obrer andalús per tres raons. Primer, perquè va ser quan van aparèixer les dos grans corrents sindicals que lideraven la representació de la majoria dels treballadors de la regió: la anarcosindicalista de la Federación de Trabajadoresde la Región Española (FTRE) i la socialista de la Unión General de Trabajadores (UGT) i el PSOE. En segon lloc, perquè en la dècada del 1882, van tenir lloc a Andalusia uns conflictes socials que no només commocionaren la opinió pública de les comarques on es produí, sinó que provocaren importants repercussions en la política de l’Estat i en la trajectòria de les pròpies organitzacions obreresper la repressió que comportaren. Finalment, va ser quan Andalusia es va convertir en la base principal del moviment anarquista espanyol, marcant amb un senyal d’identitat la història social de l’Andalusia contemporània. De tots aquests esdeveniments, la qüestió de La Mano Negra és la que té més incògnites per rebel·lar.

CREIXEMENT DE LES SOCIETATS OBRERES I LA CRISI DE SUBSISTÈNCIA
Els anys1881 i 1882 va estar marcats per un creixement de les societats obreres i una tremenda crisi de subsistència dels obrers. No es poden entendre els confusos esdeveniments de La Mano Negra a la Campiña gaditana (comarca), entre finals de 1882 i principis d’1883, sense posar en relació amb l’important creixement que té des del seu inici la FTRE, la nova organització obrera fundada el setembre del1881, i la progressiva decadència de la FRE des que va ser declarada il·legal per el govern.
En poc temps, gràcies a les facilitats proporcionades pel nou govern liberal de Sagasta per l’associament, les dues organitzacions comarcals andaluses i la catalana es convertiren en les més nombroses de la nova identitat obrera nacional. En ple procés d’extensió de la FTRE, comptava amb 663 seccions i57934 federats. Va ser el congrés obrer espanyol més important del segle XIX per el número de delegats presents i de societats i federats representats.
El Congreso de Sevilla va decidir mantenir la línea de conducta cauta i possibilista aprovada l’any anterior a la reunió fundacional de Barcelona. Gràcies a la pragmàtica, la FTRE seguí incrementant els seus efectes, i creà una tercera organitzaciócomarcal formada per la meitat occidental de la província de Màlaga, els quatre partits judicials de Cádiz, i els d’Osuna i Estepa, de Sevilla.
Era evident que ni les classes propietàries ni el propi govern restarien impassibles davant l’organització obrera que cada dia es mostrava més forta. Una inquietud es va accentuar amb la greu crisi de subsistència que patia quasi tota Andalusia al llargdel 1882 (collites de cereals i llegums catastròfiques, sequera, atur, etc.).

APAREIX LA FAM
L’hivern del 1882, els carrers de les principals poblacions andaluses eren plens de famílies jornaleres, que en aquell temps es dedicaven a demanar almoina o feina davant les portes dels ajuntaments. Però en vistes que les autoritats no en feien cas, en algunes localitats, els jornalers interrompienles feines dels ajuntaments i demanaven pa i feina amb amenaces, també assaltaren finques rurals per robar menjar i bestiar. La situació va anar empitjorant fins que un dia de tardor, un miler de jornalers es van manifestar davant les portes de les Casas Consistoriales demanant llocs de treball per a tothom. I immediatament desenes de treballadors van ser detinguts com suposats assaltadors, i...