La marató

TEMÀTICA LA MARATÓ 2011
Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits
El trasplantament d'òrgans i teixits consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de millorar-ne substancialment la qualitat. Es calcula que unapersona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà; tot i que l'esperança de vida depèn molt de l'òrgan trasplantat i de l'estat de cada pacient.
També es poden trasplantar cèl·lules que és el que es fa en el trasplantament de medul·la òssia, que consisteix en la substitució de cèl·lules mare de la sang del malalt per les cèl·lules mare del moll de l'os o de la sang perifèrica d'undonant sa.
Cada cop es fan més trasplantaments, però, també, cada any augmenta la llista d'espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. La tendència en els últims anys és acceptar com a receptors i donants persones més grans. L'augment de les llistes també ha propiciat que s'ampliïn els criteris d'acceptació dels òrgans. Els pacients infantils també formen part de les llistes d'espera.Els casos pediàtrics cada vegada tenen més importància i es poden arribar a trasplantar òrgans o teixits a nadons a partir de 3 quilos de pes.
En algun moment de la nostra vida, tots podem necessitar un òrgan per continuar vivint. Avui dia a Catalunya hi ha unes 1.300 persones que esperen un òrgan. No tots els pacients en llista d'espera el podran rebre; per això, un 10% dels malalts moriranabans de rebre'l.
Els fons recaptats a La Marató 2011 permetran avançar en la recerca sobre regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits
Trasplantament d'òrgans
Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees.
Tothom pot ser donant, no hi ha límit d’edat. Una condició indispensable per ser donant és morir en un hospital en condicionscontrolades que puguin garantir el bon funcionament dels òrgans un cop trasplantats.
A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o una part d’un òrgan (fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant. Es tracta d’una tècnica que cada vegada té més pes i que disminueix les llistes d’espera. A Catalunya, un de cada quatretrasplantaments de ronyó són de donant viu.
La donació sempre ha de ser un fet voluntari, gratuït, anònim i altruista.
L'extracció i la distribució dels òrgans estan coordinades per l'OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments). Els òrgans s'assignen en funció d'uns criteris clínics - com la gravetat del pacient- i d'uns criteris territorials - que prioritzen que l'òrgan es trasplanti en l'àreageogràfica on s'ha generat (hospital, ciutat, comunitat autònoma, resta de l'estat i, finalment, estranger). Aquests criteris han estat prèviament consensuats pels experts a Catalunya i a tot l'estat espanyol.
Trasplantament de teixits
Els teixits que es trasplanten amb més freqüència són ossos, vàlvules cardíaques, tendons, còrnies i pell. A diferència dels òrgans, amb el trasplantament de teixits nose salva la vida, però es millora substancialment la qualitat de vida del pacient. Amb un trasplantament de còrnia una persona s'hi pot tornar a veure. O, en el cas d'un tumor de fèmur, fent un trasplantament d'os no cal amputar la cama.
Un cop extrets, els teixits es conserven en bancs de teixits, en unes condiciones molt específiques, i es poden mantenir així anys, fins que es troba elreceptor ideal. En aquest cas, no hi ha llista d'espera i els problemes derivats de l'empelt són mínims.
De donant viu, els trasplantaments més freqüents són els que provenen del moll de l'ós, el cordó umbilical i la sang perifèrica. Aquests s'utilitzen per tractar leucèmies i altres malalties de la sang.
Teixits i cèl·lules per a teràpies avançades
Les teràpies avançades inclouen la teràpia...