La obsolecència programada

Tema 5. Part I. La segona revolució industrial i el naixement del consumisme.
Comprar, llençar, Comprar. L’Obsolescència programada.

Explicant-ho una mica per damunt, l'obsolescència programadaés la creació, planificació o programació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que es quedi endarrerit, perdi la funcionalitat, quedi inútil o inservible després d'aquest tempsque ha estat calculat prèviament per l'empresa que ho ha fabricat. Cal dir que en el documental “Comprar, tirar, comprar” donen algunes proves que recolzen la teoria.
Si fem una mica de recerca a laxarxa sobre aquest tema, els defensors de la teoria es basen que gràcies a l'obsolescència programada es produeix un benefici en l'economia ja que si un producte és “immortal” la majoria de lescompanyies només ens podrien vendre un article en la vida.

Després d'aquesta reflexió i de veure el documental us plantejo les següents qüestions:

- Realment guanyaria l'estalvi al consumisme?
-Enaquets temps, on la majoria de gent ia esta acostumada i desde que ha nascut el que ha volgut ha estat al seu abast,dificilment l’estalvi guanyaria al consumisme, ja que forma part de la nostra vidai dir-ho es fàcil però fer-ho es un atre cosa. Lo seu seria prevenir,conscienciar a la gent dels avantatges que tindria l’estalvi i tot el que promou el consumisme, tot i que amb això només nobastaria.Seria molt complicat establir un intermig d’estalvi i de consumisme que anés bé a tothom, i que no perjudiques a ningú.
- Existeixen un gran nombre de aparells que són de gran qualitat i durenmolts anys. Tot i així seguim comprant l'últim model simplement perquè implementen noves funcionalitats o milloren en atractiu, per exemple, els telèfons mòbils. Aleshores:
-és realment necessàrial'obsolescència programada?
-Necessaria depen de per qui i per quin producte.Per al les empreses si que els es necessària l’obsolecència programada , ja que promou el comerç , les vendes de tal manera...