LA PÀTRIA

Clau del comentari de «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau

1. Presentació i contextualització

1.1. Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798-1862) va ser un escriptor, economista ipolític, pertanyent a la primera generació d'homes de la Renaixença. L'oda «La pàtria» va ser escrita per Aribau lluny de Catalunya, quan treballava a Madrid a les ordres del seu patró, el banquer Gaspar deRemisa, arran de l'onomàstica d'aquest. Aribau la va publicar a la revista «El vapor» el 1833 i es va convertir en el símbol d'arrencada de la Renaixença, per dos motius: l'exaltació romàntica delpaisatge (Montseny i Llobregat) i per ser el primer poema culte publicat segons els nous gustos romàntics.

1.2. La Renaixença (1833-1880, aprox.) va ser un moviment de recuperació de la llengua i lacultura catalanes, en clau regionalista, com a resposta ideològica a les transformacions econòmiques, polítiques i socials del s. xix.

1.3. El Romanticisme va ser un moviment estètic oposat alNeoclassicisme que reivindicava la llibertat, el medievalisme, la imaginació, la genialitat i la passió com a motors creatius. El sentiment romàntic encaixava amb l'aspiració dels pobles sense estat.

2.Anàlisi de la forma

2.1. L'oda està estructurada en sis cobles de vuit versos alexandrins, amb rima consonant, creu-creuada, és a dir, 12A/12B/12B/12A/12C/12D/12D/12C. Presenta un ritme interniàmbic, gràcies a la combinació de síl·labes breus o desaccentuades i síl·labes llargues o accentuades.

3. Anàlisi del fons

3.1. El tema del poema és l'enyorança de la pàtria, un sentiment que esveu atenuat amb l'ús de la llengua.

3.2. Els subtemes són (a) el comiat per sempre del jo poètic respecte d'una gran nació occitanocatalana que abraça tant l'antiga Occitània com les Illes Balears,així com la resta de territoris de parla catalana; (b) la necessitat de restar fidel a la llengua, la cultura i els costums propis, elements constitutius de la identitat; (c) la llengua materna com...