LA POLISÈMIA

LA POLISÈMIA I L'HOMONÍMIA
INTRODUCCIÓ
Els signes lingüístics (o les "paraules") són unitats que associen una forma sonora —en l'escriptura, una forma gràfica— (significant) i un contingutconceptual (significat).
Així, per exemple, en el signe ca podem distingir, per una banda, una aparença acústica o significant [ká ] i, per una altra, la idea que ens feim en sentir-la o significat:
Seguintamb el mateix exemple: en català podem dir gos, un significant diferent [gós], referint-nos al mateix significat. A més, podem fer servir el significant [ká ] volent dir ‘casa’ (Anem a ca na Maria) ocom a interjecció (Ca, barret!) o referint-nos a una grafia (la lletra k).
Els signes no són elements aïllats, independents, sinó que formen part d'un sistema complex de relacions. Ca i gos mantenenuna relació de sinonímia.
La interjecció ca!, el nom d'animal ca, la contracció de casa ca i el nom de lletra ca són homònims.
Veurem quatre tipus de relacions: polisèmia, homonímia, sinonímia iantonímia.
LA POLISÈMIA
Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.
Es tracta d'un fenomen semàntic que respon al principi d'economia lingüística (és a dir, com menys mots hàgimd'aprendre, millor), de manera que un mateix significant pot fer referència a conceptes diferents relacionats entre si per analogia o semblança. És a dir, la polisèmia parteix d'una comparació.
Els diferentssignificats d'un mot polisèmic s'anomenen accepcions.
EXEMPLES:
dent :
1ª accepció: Cadascun dels òrgans durs i prominents situats a la cavitat bucal dels vertebrats que serveix per a la prensió imasticació dels aliments i per defensar-se. Té les dents molt grosses.
2ª accepció: Cadascuna de les parts sortints de certs objectes. Les dents d'aquesta serra estan gastades.
Analogia: l'estructuraamb puntes, la funció tallant.
braç:
1ª accepció: Cadascuna de les dues extremitats toràciques de l'home. Duu un tatuatge al braç esquerre.
2ª accepció: Part d'una cosa que s'allarga en forma de...