La presentació de la persona en la vida quotidiana

BREUS APUNTS BIOGRÀFICS SOBRE L’AUTOR

Erving Goffman va néixer en Manville (Alberta), Canadà, en 1922. Era fill d’emigrants jueus ucranians. En 1939 començà a estudiar química en la universitat de Manitota (Winnipeg), ja que encara no existia la titulació de sociologia en aquesta universitat. Posteriorment la va poder cursar en Toronto i Chicago, ací fou dicípul d’Everett Hugues, EdwardShills i Lloyd Warner. Blumer aplegà a aquesta universitat de Chicago l’any 1925, entre altres cursos segueix la famosa ensenyança de George Herbert Mead de “psicologia social”. Per a Goffman, la docència de Blumer no té massa atractiu, asistix a les seues classes com escoltant lliure però no hi participa. Es va doctorar el 1953, i començà la seua carrera acadèmicacom assistent i associat de la mateixa universitat (1952-54). Visitant científic del National Institut of Mental Health de Bethesda, Maryland (1954-57), en 1958 s’incorporà a la Universitat de California en Berkeley, on va donar classes de sociologia fins 1968. No va participar en el moviment que en Europa arribaria a ser l’antipsiqüiatria, però però visqué personalment “la demència en el lloc”.L’any 1964 morí la seua esposa, i Goffman va viure moments molt difícils, i per a evadir-se de qualsevol activitat tractà d’acumular anys sabàtics, vacacions no remunerades i invitacions de fora. Concluí la seua carrera docent en la de Pennsylvania, com a profesor de socilogia i antropologia (1968-82). Fou president de la American Sociological Association des del 1981 fins el 1982, any en que vamorir de càncer.

Goffman s’ha convertit en un dels sociòlegs més exemplars del s.XX, la directriu que segueix en les seues obres és fruit del context social en el que vivia. En les anys 60 al costat de Beeker desenvolupà la teoria de la “reacció social” o la sociologia d ela desviació. Aquesta teoria l’exposa en el llibre “Internats”. La desviació social té com conseqüència en l’individu lareacció social davant dels actes discriminatius. D’un malalt mental dirà que és un interactuant deficient, i d’un impedit físic, que és un desajustat (estigma).

Autor de The Presentation of Self in Everyday Life (1959), Asylums (1961), Stigma: Notes on the Management of Spoiled Identity (1963), Interaction Ritual: Essays on Face-to-Face Behavior (1967), Strategic Interaction (1969), Relations inPublic: Micro-Studies of the Public Order (1971), Frame Analysis: An Essay on the Organisation of Experience (1974), Forms of Talk (1981).

La seua obra gira al voltant de les relacions socials des del punt de vista de la comunicació que s’estableix a partir dels rols assignats als distints interlocutors, S’inscriu dins del corrent de l’interaccionisme simbòlic (arrels en Mead i l’escola deChicago). I sobretot en l’escola de Palo Alto en Califòrnia, l’escola de pensament més important en l’àmbit de la Comunicació Humana. S’especialitzà en el comportament de grups reduïts de persones (estudi microsociologic). Més concretament el seu enfocament s’anomena dramatúrgic, ja que entén la interacció com una realització dramàtica, on els individus a través de les seues accions intenten influir-semútuament manipulant impressions. Açò ho plasma al seu conegut llibre de “la presentació de la persona en la vida quotidiana”, que va publicar el 1959. La seua base empírica és l’observació del comportament interactiu dels habitants de l’illa de Shetland, al nord de Gran Bretanya, principalment de les persones que conviuen en un hotel d’aquesta illa. També s’inclouen estudis recollits en tesisd’alumnes d ela Universitat de Chicago.
L’obra de Goffman té un caràcter innovador i la seua influència en la sociologia i la psicologia contemporànies és molt rellevant.

LA PRESENTACIÓ DE LA PERSONA EN LA VIDA QUOTIDIANA

[pic]

En aquest llibre, Goffman aborda les relacions dels individus com una posta en escena en la que la persona tracta conscient o inconscientment de manipular la...