La Primavera De Praga (Català)

1. DEFINICIÓ DEL FET
Durant la Guerra Freda, la Primavera de Praga va ser un període d’intent de liberalització política a Txecoslovàquia que va durar des del 5 de gener de 1968 fins al 20 d’agost del mateix any, quan el país va ser envaït per la URSS i els seus aliats. La Primavera de Praga va comportar el plantejament d’un ampli programa de democratització i liberalització econòmica, políticai social del comunisme. En definitiva, la Primavera de Praga va apel•lar els valors elementals: llibertat, pluralisme, tolerància, sobirania i rebuig a les doctrines del comunisme repressiu.

2. ANTECEDENTS
2.1. Antecedents polítics i econòmics.
Després que els alemanys abandonessin Txecoslovàquia quan finalitzà la Segona Guerra Mundial, sent alliberats per la URSS, el país va caure sobre unnou règim dictatorial: el comunisme soviètic liderat per Stalin, sistema a través del qual la URSS va establir-hi un tipus política econòmica que estancava el desenvolupament econòmic, polític i social de Txecoslovàquia. Després de la mort de Stalin el març del 1953, es van iniciar a la URSS una sèrie de canvis que van afectar directament els seus països satèl•lit. Durant el mandat del dictadorcomunista, s’havia implantat a la majoria de territori rus una industrialització forçada, la col•lectivització de terres i una gran repressió, que es perpetuava després de la seva mort, a través de la successió dels nous dirigents de la Unió Soviètica. Quan Khrushchev, successor de Stalin, consolidà el seu poder l’any 1953 i assumí la direcció del govern, s’adonà de la situació de precarietat de laURSS i cregué convenients algunes mesures, com la descentralització econòmica, la transformació agrícola, el reforç i explotació de l’energia, l’increment de béns de consum, etc. Aquest procés és el conegut com la desestalinització, i es basava sobretot en eliminar els vestigis del culte a la personalitat que es feia al dictador. Malgrat la desestalinització del territori per trencar amb larigidesa del socialisme, el país no va assolir cap canvi substancial ja que els nous plans provocaven més problemes que millores, i això es va reflectir en la decaiguda del teixit econòmic dels estats. Així doncs, van començar a aparèixer protestes del poble i dels sectors més liberals del comunisme, que denunciaven, alhora, el fort control que encara mantenia Moscou sobre els països que formaven part dela URSS. Amb això, començà a aparèixer la idea de canvi per tot Txecoslovàquia i per la majoria de països satèl•lit de la URSS, que pretenien suavitzar els controls i la repressió a la que es veien sotmesos, obtenir concessions econòmiques i, en definitiva, millorar la seva situació.

2.2. Paper dels estudiants
En l'ideari del sector estudiantil i intel•lectual de diverses parts del món, vaeclosionar el 1968 un sentiment de llibertat i protesta davant l'autoritarisme de les institucions, que va ser profundament qüestionat (com per exemple, el maig del 68 a França).
Els estudiants de Txecoslovàquia van començar a posar en dubte el règim autoritari, antidemocràtic i intervencionista que la URSS exercia sobre el país. S’iniciaren així un seguit de protestes contra el sistema, que vanser durament reprimides pel secretari general txec del moment, Antonín Novotný.

3. EL PACTE DE VARSÒVIA
3.1. Recordar quan es va crear i amb quina finalitat
El Pacte de Varsòvia (oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col•laboració i Assistència Mútua) fou un acord de cooperació militar constituït el 14 d'abril de 1955 a Varsòvia entre els països comunistes del bloc de l’Est per tal degarantir la seva defensa davant un possible atac del bloc capitalista liderat pels EUA, en el marc de la Guerra Freda (1947 – 1985). La seu principal del tractat es trobava a Moscou, per la qual cosa les figures amb més influència eren els soviètics. D’aquesta manera, la URSS assegurà el compliment dels seus interessos en política exterior, creava un escut invisible amb bases militars davant...