La Pàtria Ha D’ésser Independent I Lliure

FANTASSIN MANEL. “Catalunya és una regió d’Espanya on es persegueix la premsa espanyola, on els botiguers no poden retolar (o ho han de fer clandestinament) en espanyol i s’adoctrina els infantsdins de les escoles.” Així ho creu de debò la gran massa dels nostres veïns, i nosaltres no podem entendre com pot ser que siguin tan ximples d’empassar-s’ho, més quan la realitat obvia demostra quesom nosaltres els que sofrim el robatori més vil, la manca de llibertat d’expressió i la repressió. Tanmateix molts catalans (potser per allò de la paràbola bíblica de la palla en l’ull aliè) es creuenla gran tergiversació informativa sobre Veneçuela. La manipulació ideològica s’aprofita dels clixés i les mancances de relativisme cultural (especialment en relació al tipus d’oratòria inflada deldifunt president d’aquell país pronunciant retòricament fases com la que titula aquest article).
Aquests dies he hagut de posar exemples com el cas de la Llibreria Europa o les biografies del PresidentMacià, del nostre president màrtir Companys i de Jordi Pujol, per tal de rebatre les argumentacions de gent catalanista que despotricava de Chavez, perquè ho feien amb arguments sobre intentspretèrits de cops de força, procesos judicials a mitjans de comunicació, canvis legislatius o molt de temps al poder (“estàs dient que en Macià, en Companys i en Jordi Pujol no eren demòcrates?” els he hagutde respondre). Per sort, les principals proves sobre la confiança que tenen els veneçolans en la seva democràcia i en la netedat del seu sistema electoral les he trobat en la mateixa gent de ladreta caciquil d’aquell país, persones conservadores però alhora convençudes que quan aconsegueixin superar en un sol vot als chavistes, tornaran a tenir el poder sense problemes. Tot i que saben que jares serà igual, la nova classe mitjana creada pel chavisme obligarà aquesta dreta, quan governi, a mantenir bona part dels avenços en prestacions socials.
Sempre ha hagut llaços de solidaritat...