La referencia

LA REFERÈNCIA

La referència és la remissió d’un element lingüístic del text a un altre element, que pot ser dins o fora del text. Aquest darrer element és el que anomenem referent i ens permetd’interpretar el primer, aquell al qual fa referència.
Hi ha dues menes de referències, l’exofòrica i l’endofòrica, cada una de les quals fa servir uns referents determinats.

1. La referènciaexofòrica ens porta a elements de fora del text i del context en què es troben tant l’emissor com el receptor. S’expressa mitjançant:

A) La dixi
En trobem de dues menes:
a) La dixi temporal, que esdetermina des del temps en què l’emissor es comunica. Les marques díctiques per assenyalar el temps són aquestes:
 Adverbis temporals que fan referència a l’ara de l’enunciat: avui, demà, abans d’ahir... Sintagmes nominals amb demostratius: aquest mateix vespre, aquella finestra...
 Morfemes verbals:
- present d’indicatiu: indica simultaneïtat amb l’ara enunciatiu;
- perfet d’indicatiu: indicaanterioritat;
- futur d’indicatiu: indica posterioritat a l’ara enunciatiu.

b) La dixi espacial, que es determina des de la perspectiva de l’emissor i del receptor. Les marques díctiques queassenyalen l’espai són aquestes:
 Els demostratius espacials següents:
- Determinants: aquest, aquell...
- Els pronoms neutres: això, allò...
- Les proformes adverbials: aquí, allà, més enllà...
Els adverbis i les locucions adverbials: a l’altra banda, més amunt, avall...

B) El coneixement compartit: punt de referència al coneixement comú del món.

2. La referència endofòrica ens portaa elements de dintre del mateix text. El tipus més habituals són:

A) L’anàfora, que consisteix en la repetició d’un mateix element esmentat anteriorment en el text: En Joan viu a casa dels seuspares. És un xicot com cal. El seu gos es diu Pelut. Pot ser de diversos tipus:
 Sintàctica: pronoms personals de tercera persona, SN definit, possessius, concordança...
 Semàntica: sinonímia,...