La religión como ideologia
estratos, les dio un sentimiento profesional de superioridad, que ellos podían
dirigir contra la terquedad no ilustrada de los demás. Aquellos que se encargan
dedispensar la razón pueden catalogar con presteza a los demás como
opositores del progreso. Desde entonces hasta ahora, los protagonistas de la
razón se definen a sí mismos como los apóstoles de lamodernidad.
Napoleó religió modernitat ≠ teodicea
Vaig fer al.lusió a com Antropologia Religiosa és una assignatura bastant rara als programes acadèmics d’Antropologia. A la majoria de llocscorrespondria a una assignatura més aviat de Teologia. A França es manté per tradició Etnologia Religiosa. Però en realitat va ser a partir dels anys quaranta que l’antropologia religiosa passa a serantropologia simbòlica, simbòlico-cognitiva, del ritual, etc., sobre tot com la conseqüència de la renúncia dels antropòlegs a trobar una definició prou concloent de què cal entendre per religió. Vaigoferir-vos dues definicions que, si us hi fixeu, li donarien la raó a aquells que van tendir a dissoldre la religió en l’àmbit més ampli de la ideologia. Llegiu-vos les dues definicions i penseu si noservirien per qualsevol definició ideològica forta.Pierre Bourdieu, 1971: “La religió és una llengua, és a dir un instrument de comunicació i un instrument de coneixement o, més exactament, com un mèdiumsimbòlic a la vegada estructurat (així doncs susceptible d’una anàlisi estructural) i estructurant, en qualitat de condició de possibilitat d’aquesta forma primordial de consens que és l’acord sobreel sentit dels signes i sobre el sentit del món que permeten construir”. Això és de l’article “Génesis y estructura del campo religioso”, dins Relaciones, vol. XXVII, núm. 108 (2006). I CliffordGeertz: “La religió és un sistema de símbols que obra per a establir vigorosos, penetrants i duradors estats anímics i motivacions en els homes, formulant concepcions d’un ordre general d’existència i...
Regístrate para leer el documento completo.