La Renaixença 1

Qu s la Renaixena Nom donat al moviment catal de ressorgiment cultural que sinici al principat a la primera meitat del segle XIX amb el qual sobre el perode contemporani de la literatura catalana. objectius reconstruir poca esplendor nacional. divulgaci dels clssics medievals. reivindicaci literatura popular. potenciaci i el conreu de tots els gneres literaris. potenciaci dinstitucions ila creaci de noves. normalitzaci de la llengua. Caracteristiques de la RenaixenaLa Renaixena sidentifica amb el redreament cultural catal i, sobretot, amb la recuperaci de la seva llengua. El programa de la Renaixena pretn, sobretot, la plena identificaci entre llengua i ptria.Perqu la burgesia acabi conscienciant-se, el moviment reivindica aquests punts La descoberta i divulgaci dels clssicsgregollatins i de tota la literatura de tradici oral La creaci de la literatura catalana ( en qualsevol gnere), conduda per una llengua normativitzada La creaci dinstitucions noves que empenyin la nova dinmica literria (editorials, premsa) i el reforament de les institucions ja existents ( Reial Acadmia de les Bones Lletres de Barcelona) Etapes de la Renaixena Inicis (1830-1840) Romanticisme LaPtria publicat lany 1833 al diari E Vaporde B. C. Aribau es considera el punt de partida del moviment. Predomini gaireb exclusiu de la poesia sobre els altres gneres. J. Rubi i Ors (Lo Gayt del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un prleg que es considera el manifest de la Renaixena Dispersi diniciatives. Consolidaci (1850-1860) Romanticisme, Realisme. Els Jocs Florals, instituts el1859 donen cohesi al moviment i serveixen de punt de trobada i de plataforma per a donar a conixer els escriptors. Sinicien els intents de normalitzaci de la llengua, encara que la unificaci de criteris no saconseguir durant la Renaixena. Comencen a diversificar-se els gneres literaris. Consisteixen en certmens literaris que esdevenen promotors i difusors duna llengua. Foren instituts per primercop, lany1323, aTolosa de Llenguadocper laSobregaya Companyia dels Set Trobadors. Premis - Flor natural. Amor - Viola dor i argent. Fe - Englantina dor. Ptria. Mxima distinci - ttol deMestre en Gai Saber. Plenitud (1870-1880) Romanticisme, Realisme, Naturalisme. Malgrat les dificultats de publicaci, cada vegada sn ms abundants les edicions en catal. Importncia de la premsa peridica en ladivulgaci de la literatura, sobretot de lanomenat costumisme. Comencen la seva producci literria els escriptors ms importants del moviment Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller. Plenitud i crisi (1890) Realisme, Naturalisme. Encara que la producci de molts escriptors de la Renaixena sallargar fins ben entrat el segle XX, laparici del modernisme lany 1892 suposa el triomf duna nova concepci ivaloraci del paper de lescriptor i de lobra literria. Aribau Verdaguer poesia Oller narrativa Guimer teatre El Romanticisme Moviment literari. Aparegu a Alemanya i a la Gran Bretanya al final del segle XVIII, sestengu per Europa durant els primers decennis del XIX i, fruit directe dels grans canvis econmics, socials i poltics produts per la revoluci industrial, replantej tots els esquemes vigents.Caracterstiques - Reacci al racionalisme de la illustraci i el neoclassicisme. - Importncia als sentiments - Ruptura amb la tradici, lordre i la jerarquia dels valors cultuals impregnats. - Busca la llibertat autentica - Romanticisme es una manera de sentir i concebre la naturalesa , la vida i lhome. - Es va estendre des de Alemanya, Frana, Espanya, Rssia, etc. - Es una reacci contra lesperitracional i hipercrtic de la illustraci i el neoclassicisme. El Realisme El realisme s el corrent artstic, especialment pictric i literari, de mitjan del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com s, sense embellir-la. La influncia de la cincia i laparici de la fotografia sn factors determinants en la definici de lesttica realista. El Naturalisme Elnaturalismeva...