La Renaixença


La producció teatral culta, basada en les idees del romanticisme, es recrea en ambients hsitòrics, presenta personatges dominats per fortes passions amoroses i per l’afany de la llibertat is’expressa per mitjà d’un nivell de llengua elevat i arcaic. Els autors més importants són Frederic Soler i Àngel Guimerà. Tres etapes:
Etapa romàntica: influenciat pels corrents romàntics del teatrehistòric, escrigué obres en vers com Gal·la Placídia (1879) o Mar i cel (1888). Són tragèdies que recreen ambients passats des d’un punt de vista subjectiu, on es posen en relleu la passió humana i elsconflictes interns dels personatges.
Etapa realista: la seua obra avança cap a una estètica realista i plasma les tensions de l’època en un teatre més personal, on combina el retrat de les classespopulars amb l’anàlisi de les grans passions humanes. L’intent d’apropar-se als problemes quotidians el fa abandonar el to solemne i emprar la prosa. D’aquesta fusió de la realitat amb la pròpia maneraidealista i romàntica de veure el món, resulten els tres títols fonamentals del dramaturg: Maria Rosa, Terra Baixa i La filla de la mar.
Etapa d’influència modernista: deixa de banda aquest corrent mésrealista i comença un període de vacil·lacions caracteritzat pel desig d’adaptar el seu teatre als nous corrents estètics sota la influència del Modernisme. Com que no aconsegueix els resultats quepretenia, retorna a les formes antigues del teatre històric. A aquest període pertayen obres com l’Aranya, Jesús que torna i Alta blanca.
El teatre popular descriu escenes de la vida quotidiana ireprodueix la llengua que es parlava al carren en ambients i registres col·loquials, olena d’expressions vulgars, frases fetes i castellanismes. Aquest tipus de teatre és fruit de l’evolució natural delsgèneres teatrals populars conreats durant el S. XVIII. El gènere teatral popular més freqüent és el sainet, una peça breu, d’un acte, basada en situacions còmiques que es repeteixen sovint. Els...