La Restauració Borbònica

UNITAT 7: L’ÈPOCA DE LA
RESTAURACIÓ BORBÒNICA
(1875-1898)
7.1 El sistema polític de la Restauració.
7.2 La vida política i l’alternança en el poder.
7.3 Les forces polítiques marginades del
sistema.
7.4 La guerra d’ultramar
7.5 Les conseqüències del desastre del 98
HISTÒRIA - INS Serra de Marina

1

7.1 El sistema polític de la Restauració*
• L’artífex de la Restauració monàrquicafou Antonio
Cánovas del Castillo (antic unionista).
• Les bases del sistema es fixaren en la nova Constitució
de 1876, un text moderat:
- Sobirania compartida.
- Dues cambres.
- Confessionalitat catòlica.
- Molts drets només eren reconeguts teòricament, perquè
després no van ser regulats.
- El sufragi va ser censatari (dret de vot per a grans
propietaris i homes amb títols acadèmics)fins el 1890.
- La legalització de tots els partits no es va produir fins el
1881. Els sindicats eren tolerats durant els períodes de
govern del Partit Liberal.
*Consultar documents de les pàgines 149 i 150
HISTÒRIA - INS Serra de Marina

2

• L’estabilitat del sistema es va basar en:
- L’alternança en el poder de dos nous partits “dinàstics”,
el Conservador (Partit Liberal Conservador),liderat per
Antonio Cánovas del Castillo, i el Liberal (Partit Liberal
Fusionista), liderat per Práxedes Mateo Sagasta.
- La preeminencia de la monarquia.
- La supremacia del poder civil sobre el militar.
- La finalització de la guerres carlina, el 1876 (la Tercera
va afectar pràcticament les mateixes àrees que la
Segona), i cubana, el 1878.

7.2 La vida política i l’alternança en elpoder
• El bipartidisme es va mantenir especialment entre el
període 1876-1917. Característiques:
- Ambdós partits es nodrien de membres “notables” dels
HISTÒRIA - INS Serra de Marina

3

sectors
econòmicament
més
poderosos
(més
terratinents entre els conservadors, més professionals
entre els liberals) i coincidien ideològicament en allò
fonamental: monarquia, propietat, centralisme,etc.
- S’alternaven regularment en el govern (el “torn pacífic”).
Quan un partit es desgastava al poder, el rei cridava el cap
de l’opositor i es convocaven eleccions. El frau electoral
assegurava el triomf del partit convocant.
• La falsedat democràtica del sistema és evident:
- Manipulació del cens i de les actes electorals (tupinades).
- Compra de vots.
- Caciquisme: exercici depressions de tota mena sobre els
electors per part del poderosos (cacics) de cada districte
electoral seguint les directrius dels Governadors Civils (els
districtes eren uninominals, d’un únic escó). Especialment
efectiu en el medi rural.
*Consultar documents de les pàgines 152 i 153
HISTÒRIA - INS Serra de Marina

4

• Tot i així, i malgrat l’apatia electoral, alguns candidats
d’altrespartits van obtenir escons en el Parlament.
• La força dels partits Liberal i Conservador fou
escassa a Catalunya malgrat les simpaties de
l’empresariat envers la Restauració. La veu
conservadora s’expressava a El Diari de Barcelona, i
la liberal a La Vanguardia.
• Alfons XII va morir el 1885, però les característiques
del sistema es van mantenir en nomenar-se regent la
seva dona, embarassada.Alfons XII

Cánovas
del
Castillo

Sagasta
HISTÒRIA - INS Serra de Marina

5

7.3 Les forces polítiques marginades del
sistema

• Els republicans*, fragmentats en diferents corrents,
disposaren d’una ampla base popular. El 1893 es creà
una aliança republicana, que aplegava federals,
centralistes i progressistes. El 1903 fructificaria en la Unió
Republicana.
• El movimentobrer (socialistes i anarquistes).
• El carlisme va mantenir certa presència. Atreia sectors
incapaços d’adaptar-se als canvis de la nova societat:
industrialització, urbanització, modernització, i laïcització.
• Els incipients nacionalismes basc i català.

7.4 La guerra d’ultramar
• Les reformes autonomistes compromeses a la Pau de
Zanjón (1878) mai no es portaren totalment a la pràctica....