L'Època De La Restauració Borbònica

Unitat 7 – L’època de la restauració borbònica

El sistema polític de la restauració
Cánovas va crear un nou model polític amb el fi de superar diversos problemes del liberalisme precedent, per fer-ho es va proposar dos objectius: una constitució basada en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la guerra carlina i al conflicte cubà, la guerra carlina va arribar al seu fi el 1976 ambl’abolició del furs basc i el conflicte cubà va acabar al 1978 amb un escrit “Pau de Zajón”.
El mateix any, que es va posar fi a la guerra carlina es va elaborar la constitució en la que es basava el sistema polític canovista, anomenada “La constitució del 1876” es tractava de un sistema liberal caracteritzat per la confessionalitat catòlica del estat i la sobirania compartida entre les corts iel rei.
La confessionalitat catòlica del estat establia un pressupost de culte i clero per finançar l’Església. El rei disposava de poder total sobre les corts, tenia poder de vet i exercia com a poder moderador; les corts eren bicamerals, per una banda el senat i per l’altra el congrés de diputats, aquest, al contrari que el senat era de caràcter electiu.
El bipartidisme ideat per Cánovas escaracteritzava per l’alternança en el poder de dos grans partits dinàstics, el conservador i el liberal, cal esmentar que “torn pacífic”, nom amb el que es coneixia a aquesta alternança.

La vida política i l’alternança en el poder
El partit conservador liderat per Cánovas i el partit liberal liderat per Sagasta, tot i diferenciar-se en diversos aspectes coincidien en les qüestionsfonamentals, els dos defensaven:
* La monarquia
* La constitució del 1876
* La propietat privada
* Un estat liberal i centralista
I es diferenciaven en:
Partido Conservador | Partido Liberal |
Immobilistes | Progressistes |
Sufragi Censatari | Sufragi Universal |
Església com a ordre social | Estat Laic |

L’alternança en el poder entre s’aconseguia per mitja d’un sistematotalment corrupte i per el suport que tenien de l’exercit i les classes benestants. Quan es convocaven eleccions es posaven en practicava una sèrie de mètodes i trampes, a més de la influencia de determinants individus per corrompre el vot. Aquest conjunt de trampes es coneixien amb el nom de “tupinada”.
La Tupinada recollia un seguit de trampes, entre elles la falsificació del cens incloent-hi personesmortes o la manipulació de les actes electorals. A més hi existien els cacics, persones notables i amb influencia en la vida quotidiana dels votants, amb la seva influencia orientaven el vot fent servir la violència, la coacció, la compra de vots o els favors.

Les forces polítiques marginades del sistema
Hi havia dos forts corrents polítics marginats en el sistema de Cánovas, elrepublicanisme i el carlisme.
El republicanisme després del fracàs de la Primera República estava fortament dividit, fet que el va restar eficàcia i suport electoral. Els 4 partits republicans principals eren:
Emilio Castelar | Manuel R. Zorrila | Salmerón | Pi i Margall |
Partido Republicano Posibilista | Partido Republicano Progresista | Partido RepublicanoCentralista | Partit Republicà DemocràticFederal |
Postures moderades. Acceptació del joc polític de Restauració. | Republicanisme radical. Us de la violència enfront la monarquia. | Pretenia convertir-se en un partit que ajuntes totes les opcions i tendències republicanes. | Pretenia convertir el país en un conjunt de estats federals organitzat des de sota. Model USA. |

Per una altra banda tenim el carlisme, adaptat a la política perNocedal al 1886 reconvertit en el Partido Catolico Nacional amb el fill de Nocedal com a líder. Era un partit antidemocràtic que defensava:
* El Catolicisme
* Els furs
* L’església com a part fonamental del estat

La guerra d’ultramar
A cubà després del tractat de la “Pau de Zajón” s’esperaven una sèrie de reformes a l’illa que mai es van arribar a produir. Tot i així, es van fundar...