la segona guerra civil romana

La Segona guerra civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora delsenat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne. La guerra finalitzaria amb la derrota de la facció dels pompeians i l'ascens definitiu de Cèsar al poder absolut com a dictador romà.
Els enemicsde Cèsar, influïts per Marc Porci Cató Uticense, van intentar destruir-lo políticament a causa de la seva creixent popularitat entre la plebs i a l'augment del seu poder amb les victòries a la guerrade les Gàl·lies, i van intentar arrabassar-li el governa de les Gàl·lies, per jutjar-lo, desencadenant una greu crisi política que va inundar de violència política els carrers de Roma.
L'any 50 aCel senat romà va votar una moció perquè Cèsar abandonés el seu càrrec de governador. Marc Antoni, amb el poder que li atorgava ser tribú de la plebs, va vetar la proposta, evitant que es transformésen llei. Cèsar va respondre amb el cèlebre creuament amb les seves tropes del riu Rubicó, en direcció a Itàlia, donant així inici a la guerra civil.
Cèsar va travessar ràpidament Itàlia sorprenentels constitucionalistes i Pompeu, que davant de la falta de preparació i de tropes abandonaria Roma, dirigint-se a Bríndisi al sud d'Itàlia on embarcarà cap a Grècia a fi d'incrementar les sevesforces. Cèsar persegueix a Pompeu però no aconsegueix atrapar-lo, aconseguint aquest últim creuar la mar Adriàtica amb el seu exèrcit i desenes de senadors. En menys d'un mes, i a marxes forçades, Cèsar vaarribar a Hispània, on va derrotar les legions fidels a Pompeu en la batalla d'Ilerda. Després d'aquesta victòria Cèsar torna a Itàlia i creua la mar Adriàtica per fer front a Pompeu a Grècia.Després de ser derrotat en la batalla de Dyrrhachium, Cèsar s'enfronta a Pompeu en la Batalla de Farsàlia, aconseguint una aclaparadora victòria. Pompeu fuig cap a Egipte intentant trobar aliats però és...