La situació del suec a Finlàndia

UNIVERSITAT CATÒLICA SAN VICENT MÀRTIR
ESPECIALISTA UNIVERSITARI EN ÚS
I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ
Mòdul Llengua i Societat

La situació del suec a Finlàndia
Anàlisi d’una situació de diglòssia
Este treball està enfocat a conèixer la situació de diglòssia en Finlàndia en
relació a dues llengües cooficials com són el propi finés, que el parla la gran
majoria dels finlandesos, i el suec,que només el parlen el 5,6% de la
població i que es concreta al sud d’este país.
Gimeno Clemente, Alejandro
Montalt Cárcel, María Esther
Peña Cervelló, María Elena
Rodríguez González, María Julia
Sanz Bono, Daniel

1

2

Per a la elaboració d’este treball
ha sigut indispensable l’ajuda
i el suport que ens ha oferit Eva Hannikainen,

agregada de Cultura i Premsa
de la Ambaixada deFinlàndia en Espanya,
a qui volem agrair-li en este línees
tot el que ens ha aportat amb la seua dedicació

3

ÍNDEX
Portada i abstract
Índex
0. Introducció

5

1. Demografia: número de parlants i ubicació geogràfica.

7

2. Història: com ha esdevingut el suec com a segona llengua.

10

a. Migracions
b. Origen de la llengua
3. Normalització lingüística
a. Educació: escolai etapes superiors.

13

b. Mitjans de comunicació i literatura

17

c. Legislació i Administració

25

d. Política
4. Conclusions

36

5. Bibliografia

38

4

0. INTRODUCCIÓ
Finlàndia és un país nòrdic que conta amb un 5.6% de la seua població que
parla el suec que, junt amb el finés, és la llengua oficial del país. El treball que s’ha
realitzat està centrat en l’estudii comparació de diversos factors relacionats amb la
llengua sueca dintre de Finlàndia amb la nostra llengua (també considerada oficial a les
comunitats autònomes de Catalunya, Balears i Comunitat Valenciana).
Els aspectes que es van a tractar a continuació versaran des del punt de vista
històric on s’explica el com i el perquè aquestes llengües es parlen als països
anomenats fins a lalegislació que les regula, passant pel camp de la cultura, els mitjans
de comunicació i, sobre tot, l’educació però sense deixar de costat la política lingüística
i els organismes que s’encarreguen del seu funcionament com a llengües.
Per tant, podrem saber si són o no productius els mètodes que s’estan seguint
als dos països per tal de conèixer l’efectivitat de la implantació i el grau denormativització lingüística que hi ha amb aquestes dues llengües minoritàries i què es
podria fer per tal de millorar les possibles mancances que podrien envoltar-les.

5

1. DEMOGRAFIA: NÚMERO DE PARLANTS I UBICACIÓ GEOGRÀFICA

El suec, al igual que ocorre amb el
català a Espanya, és una de les llengües
oficials a Finlàndia, tal i com es recull a la
seua constitució.

En el cas finés noméshi ha dues
llengües oficials el finés, que parla la gran
majoria de la població, i el suec que el
parlen el 5,6% de la població continental i
el 92,4% dels residents a les Illes Aland,
territori per al qual hi han diversos tractats
nacionals i internacionals que garanteixen
el monolingüisme.

L’estatus del suec com a llengua
oficial està garantit, com hem comentat
abans, per la pròpiaconstitució del país i
també

per

diversos

Mapa de la distribució del suec a Finlàndia

tractats

internacionals i prové d’una tradició històrica recent i que explicarem breument més
endavant.

Les xifres demostren que els suecsparlants a Finlàndia són una minoria com
també ocorre amb el català a Espanya, encara que esta llengua abarca més part del
territori nacional d’este paístal i com es reflecteix en els mapes que es mostren a
continuació.

Este col·lectiu arriba a la xifra de 265.000 persones al continent i unes 25.000 a
les Illes Aland, territori amb la peculiaritat lingüística que abans hem esmentat, ja que
ahí els parlants de suec són la gran majoria de la població.
6

També cal destacar en este punt introductori que un terç d’estos parlants són...