La Sociedad En La Industrialización

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
* LA INDUSTRIALITZACIÓ

La revolució Industrial es va donar a la segons meitat del S.XVIII- principis del S.XIX.
Al primer lloc on es va assolir la industrialització va ser a Gran Bretanya, concretament a Anglaterra. Els anglesos van passar a augmentar la seva producció. Van millorar la tecnologia, la qual cosa va fer que produïssin més i que millorés la qualitat delsseus productes. Aquests venien els seus productes a baix cost, la qual cosa feia que es venguessin molt i fossin la major competència. L’enriquiment d’Anglaterra es va donar gràcies al canvi de les condicions de producció.

Posteriorment aquests canvis es donen lloc a la resta d’Europa continental. Al augmentar la tecnologia arreu d’Europa, aquesta també n’augmenta la producció de forma general(passem d’utilitzar eines a utilitzar màquines).

Amb la revolució industrial en general, s’augmenta la producció, es millora la qualitat de vida, per tant hi ha més esperança de vida, i augmenta la producció de bens i serveis.
També cal dir, que passem d’una societat que fins aleshores havia estat agrària i rural, a una societat industrial i urbana.

* EFECTES SOCIALS DE LA REVOLUCIÓIDUSTRIAL

A causa de la revolució industrial els camperols van abandonar el camp per anar-se’n a viure a la ciutat. Això va ser perquè a les ciutats hi havia més feina i una millor qualitat de vida, tot i que continuava sent baixa. Disminueix el número d’artesans i camperols i n’augmenten els obrers i la burgesia industrial.

Sorgeixen nous grups socials com el proletariat, que està format perels obrers. Aquests treballen en fàbriques o tallers a canvi d’un sou. La majoria dels treballadors són camperols que hi van a treballar per millor les seves condicions de vida. Per altre banda comencen a desaparèixer els artesans, ja que no poden competir amb els productes industrials que tenen un cost més barat. I els camperols que perden feina a causa del sorgiment de la nova maquinària i deles tècniques agrícoles.

En quant a l’economia, van millorar les comunicacions, és a dir les vies de comunicació i els mitjans de transport fent així que l’intercanvi de productes fos més fàcil.

Referent a la demografia, hi ha un gran creixement de la població europea. La mortalitat disminueix gràcies a les millors condicions de l’alimentació i de la salut. I la taxa de natalitat augmenta.Aquí es té coneixement del concepte de capitalisme, en què la economia es basava en el lliure mercat de la oferta i la demanda. Això era el que marcava els preus dels productes. Al haver acumulació de capital, això feia créixer les indústries i fer més rics als propietaris. Aquests, feien treballar moltes hores i a unes condicions pèssimes als obrers, a qui pagaven uns salaris amb els quals nopodien subsistir.

Quan els obrers es van adonar que tots volien aconseguir el mateix i tenien les mateixes necessitats, van lluitar per millorar les seves condicions de feina i així millorar-ne també les de vida. Així sorgeixen les primeres organitzacions obreres que lluiten per millorar les condicions de treball (S.XVIII).

* TEXTOS: L’ALTRA CARA DEL SISTEMA FABRIL: El control deltreball i l’emergència d’una classe obrera.

1- El salari de subsistència i la “domesticació” de la mà d’obra.

“Només els idiotes ignoren que cal mantenir els treballadors en la indigència perquè siguin industriosos”

Aquest text fa referència als amos de les fàbriques, és a dir a la burgesia industrial. Ens diu que qui no pagava salaris baixos als obrers i qui no manteniales seves pèssimes condicions de treball era un idiota per no fer-ho.

2- “És un fet prou conegut (...)que les privacions, fins a un cert punt, fomenten la indústria, i que el treballador que pot subsistir amb tres dies de treball restarà ociós i begut la resta de la setmana (...)Els pobres que viuen en els comptats manufacturers mai no treballaran, en general, més temps del que els és...