La Soletat Dels Nombres Prims

iLA SOLETAT DELS NOMBRES PRIMS

Part de dues persones greument ferides en la seva infantesa -es fan mal amb les eines d'una vida que, com a nens, no entenen o no manegen amb perícia-. En el lentrecorregut pel temps, pels anys que amb prou feines aconsegueixen fer una mica més pàl·lides les cicatrius dels seus personatges, provoca la nostra empatia d'una manera inconscient. La virtut d'aquestllibre és l'aritmètica, que és la sintaxi dels nombres. Serem els cosins, els únics d'una família desposseïda dels seus iguals o dels seus contraris. Haurem perdut la capacitat de satisfer la ganad'aconseguir la unitat amb l'altre, o almenys aquesta sigueu infinita de compartir la nostra solitud. Però la set persisteix. I els protagonistes de "La solitud dels nombres primers", Mattia i Alice,tenen aquesta mateixa discapacitat, la qual cosa ocorre és que la somatizan en la inquietant sensació de tenir les mans seques (u) o un trastorn anoréxic (una altra).

Uns capítols d'inici amb una forçainusitada, una forma de narrar sense concessions, adusta, seca, i real, una prosa fresca, renovada i fortament addictiva, que et fan desitjar conèixer sense demora el transcurs de la resta de lahistòria, i una presentació dels personatges protagonistes realment impactant.

Les vides, irremeiablement connectades però al mateix temps separades, de Mattia i Alice se'ns desenvolupen en diversosmoments temporals, en una vida gens fàcil per a cap dels dos, des del succés traumàtic que cadascun d'ells va viure en la seva infància que marcarà la trajectòria vital de tots dos com un estigma,passant pels difícils moments de l'adolescència, on la crueltat sense límits dels seus companys els posarà en la vora del precipici dia després de dia, fins a l'arribada a l'edat adulta en la qual vanprenent decisions com poden, corrents, sobrevivint, construint amb *retales la destinació que en realitat no desitgen. Els protagonistes ens porten, mitjançant una prosa excepcional, sense gairebé...