LA TERCERA CARLINADA A CATALUNYA
Páginas: 9 (2092 palabras)
Publicado: 5 de mayo de 2014
LA TERCERA CARLINADA A CATALUNYA
ANGUERA, Pere. El carlisme a Catalunya; 1827-1936. Ed. Empúries, Barcelona (1999)
TOLEDANO, Ferran. Carlins i catalanisme; la defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875. Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet (2002)
El carlisme a Catalunya; 1827-1936
El llibre de Pere Anguera, tal com mostra el títol, fa un recorregutde tota la Història del carlisme, no només bèl•lic, també social i en la seva vessant més dinàstica. Comença amb el neixement de l’agitació entorn a la successió reial els últims anys del regnat de Ferran VII, així com la reacció contra el que es veu com el prel•ludi de l’entrada del liberalisme, destacant-ne la no rehabilitació de la Santa Inquisició per Ferran VII. Acaba el 1936, amb la mort del’últim pretenent carlí descenent de Carles V, Alfons Carles I, i la participació carlina a l’aixecament militar.
Durant el recorregut d’aquest període històric, tractat cronològicament, l’autor tracta l’acció o falta d’acció de cada pretenent carlí i les seves repercussions a Catalunya, així com les conseqüències de la societat catalana en cada moment en la postura del pretenent. Cada capítoldel llibre acaba amb alguns anomenats “textos complementaris”, cartes, discursos o fragments de llibres escrits pels personatges acabats de tractar, sovint dels mateixos pretenents, altres vegades d’intel•lectuals de l’època.
Dins el llibre, la tercera guerra carlina, a la qual es dedica tot un capítol, abasta vint pàgines.
Carlins i catalanisme; la defensa dels furs catalans i de la religió ala darrera carlinada, 1868-1875
El llibre de Ferran Toledano, al contrari que l’anterior, és molt més concret, doncs el seu objectiu és només la tercera guerra carlina. Tot i així, la primera de les dues parts en què es divideix el llibre, titulada “Què pensaven els carlins?”, és en bona mesura una explicació de l’ideari carlí i la seva repercussió a la societat catalana els anys 60. Enaquesta part té especial importància el tema religiós, més enllà del discurs legitimista. La majoria de les accions bèl•liques s’enquadren en aquesta part.
La segona, titulada “Identitat i foralisme en el carlisme català”, es centra en les reivindicacions forals dins el marc carlí i la resposta i el suposat programa en aquest sentit que Carles VII hi tenia. S’hi dóna especial importància a la novaDiputació, amb el capítol més extens de l'obra.
El llibre acaba amb dos apèndixs, un amb tota una llista de furs aprovats per Carles VII, amb una introducció del propi pretenent, i un altre amb un articulat amb què s’inaugurava la nova Diputació, de nou amb introducció de Carles VII.
Comparacions
Després de dues temptatives frustrades, la conxorxa va ser engegada, tal com explica PereAnguera, per militars, eclesiàstics i aristòcrates de segona fila, doncs els títols més importants evitaven comprometre’s. Toledano, però, dóna més importància als hisendats i propietaris benestants, els quals van ser imprescindibles en el finançament de la guerra i la formació i manteniment de les partides, fins el punt de dir que el recolzament popular estava subordinat a aquests propietaris. Tambéeren aquests grans divulgadors de la propaganda carlina. Tot i que propietaris i aristòcrates podien ser els mateixos, Toledano no en fa la relació.
Anguera, en canvi, dóna força rellevança al suport eclesiàstic. La revolució de 1868 va facilitar-ne la deserció dels qui encara havien sigut fidels a Isabel II, i ho van fer cap al pretenent carlí. Per altra banda, la nova dinastia, els Savoia, erauna família acusada d’heretgia pel Papa arran la unificació italiana. Per últim, la nova constitució, de caràcter laic, que garantia la llibertat de cultes i permetia el matrimoni civil, va acabar de convèncer molts. Toledano hi afegeix la por a l’associacionisme popular i la pèrdua de poder local dels nobles.
Quant al subministrament i manteniment de les partides, Anguera, no fa tant referència...
ANGUERA, Pere. El carlisme a Catalunya; 1827-1936. Ed. Empúries, Barcelona (1999)
TOLEDANO, Ferran. Carlins i catalanisme; la defensa dels furs catalans i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875. Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet (2002)
El carlisme a Catalunya; 1827-1936
El llibre de Pere Anguera, tal com mostra el títol, fa un recorregutde tota la Història del carlisme, no només bèl•lic, també social i en la seva vessant més dinàstica. Comença amb el neixement de l’agitació entorn a la successió reial els últims anys del regnat de Ferran VII, així com la reacció contra el que es veu com el prel•ludi de l’entrada del liberalisme, destacant-ne la no rehabilitació de la Santa Inquisició per Ferran VII. Acaba el 1936, amb la mort del’últim pretenent carlí descenent de Carles V, Alfons Carles I, i la participació carlina a l’aixecament militar.
Durant el recorregut d’aquest període històric, tractat cronològicament, l’autor tracta l’acció o falta d’acció de cada pretenent carlí i les seves repercussions a Catalunya, així com les conseqüències de la societat catalana en cada moment en la postura del pretenent. Cada capítoldel llibre acaba amb alguns anomenats “textos complementaris”, cartes, discursos o fragments de llibres escrits pels personatges acabats de tractar, sovint dels mateixos pretenents, altres vegades d’intel•lectuals de l’època.
Dins el llibre, la tercera guerra carlina, a la qual es dedica tot un capítol, abasta vint pàgines.
Carlins i catalanisme; la defensa dels furs catalans i de la religió ala darrera carlinada, 1868-1875
El llibre de Ferran Toledano, al contrari que l’anterior, és molt més concret, doncs el seu objectiu és només la tercera guerra carlina. Tot i així, la primera de les dues parts en què es divideix el llibre, titulada “Què pensaven els carlins?”, és en bona mesura una explicació de l’ideari carlí i la seva repercussió a la societat catalana els anys 60. Enaquesta part té especial importància el tema religiós, més enllà del discurs legitimista. La majoria de les accions bèl•liques s’enquadren en aquesta part.
La segona, titulada “Identitat i foralisme en el carlisme català”, es centra en les reivindicacions forals dins el marc carlí i la resposta i el suposat programa en aquest sentit que Carles VII hi tenia. S’hi dóna especial importància a la novaDiputació, amb el capítol més extens de l'obra.
El llibre acaba amb dos apèndixs, un amb tota una llista de furs aprovats per Carles VII, amb una introducció del propi pretenent, i un altre amb un articulat amb què s’inaugurava la nova Diputació, de nou amb introducció de Carles VII.
Comparacions
Després de dues temptatives frustrades, la conxorxa va ser engegada, tal com explica PereAnguera, per militars, eclesiàstics i aristòcrates de segona fila, doncs els títols més importants evitaven comprometre’s. Toledano, però, dóna més importància als hisendats i propietaris benestants, els quals van ser imprescindibles en el finançament de la guerra i la formació i manteniment de les partides, fins el punt de dir que el recolzament popular estava subordinat a aquests propietaris. Tambéeren aquests grans divulgadors de la propaganda carlina. Tot i que propietaris i aristòcrates podien ser els mateixos, Toledano no en fa la relació.
Anguera, en canvi, dóna força rellevança al suport eclesiàstic. La revolució de 1868 va facilitar-ne la deserció dels qui encara havien sigut fidels a Isabel II, i ho van fer cap al pretenent carlí. Per altra banda, la nova dinastia, els Savoia, erauna família acusada d’heretgia pel Papa arran la unificació italiana. Per últim, la nova constitució, de caràcter laic, que garantia la llibertat de cultes i permetia el matrimoni civil, va acabar de convèncer molts. Toledano hi afegeix la por a l’associacionisme popular i la pèrdua de poder local dels nobles.
Quant al subministrament i manteniment de les partides, Anguera, no fa tant referència...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.