La unificació de tot el Pròxim Orient Antic en època accàdia.


- Pràctiques de Historia Antiga: 2  La unificació de tot el Pròxim Orient Antic en època accàdia.


Aquesta font és un text d’època accàdia que parla sobre la unificació de Mesopotàmia que va portar a fi el rei Sargon, si el text va ser ordenat per ell i escrit mentre era en vida estem parlant d’una datació anterior a 2215 aC, però si el text fou encarregat per algun dels seus descendentsi per tant un cop ja és mort estaríem parlant d'una datació més recent a 2215 aC, ja que aquesta és la data en què es creu que Sargon va morir. Sigui com sigui, estem parlant del període històric d'unificació a Mesopotàmia, d'un període inici del predomini de la cultura accàdia i d'un període de procés expansió imperial que va abastar des d'Elam fins al Mediterrani amb la capital d’aquest imperi aAccad. Aquest imperi l’heretaran els seus descendents fins que l’imperi caigui davant les tribus nòmades Amorrees.

Sargon actualment se’ns presenta d'una manera llegendària i mítica, se li atribueix una gran astúcia militar, la benedicció dels deus i la primera gran unificació de Mesopotàmia i part de la posterior expansió territorial, això és visible en el text.

De Sargon es considera queva ser el primer home a crear un imperi (l’imperi accadi), és a dir, va ser el primer emperador. Es creu que va néixer aproximadament el 2300 aC i que va morir aproximadament el 2215 aC, i que va planejar un sistema administratiu per al seu nou regne.

Segons la llegenda va donar un cop d’estat amb l’ajuda de la deessa Ištar, en el que va destronar a Ur-Zababa del qual era el seu coper, i apartir d’aquí va configurar el exèrcit amb el que crearia el seu imperi.


Per la grandiloqüència del text, el fet que estigui escrit en tercera persona i les alabances que fa a Sargon. Podem entendre que ha estat redactat per ordre de Sargon o d'un dels seus descendents com a lloança i/o mostra de poder, és a dir com una autoreivindicació de poder, ja sigui dirigida als deus o per als seuspredecessors, és a dir per deixar les seves gestes per a la posteritat o en el cas que fos manat escriure per un dels seus descendents per a honorar al seu antecessor o per legitimar el seu poder. Encara que en un moment del text es parla de: “esta inscripción. Inscripción en el basamento”. Això pot voler dir que el text era una inscripció feta en el basament d’alguna columna (a suposar que d’un templeo d’un palau), per tant encara que en aquest cas el seu objectiu seguiria sent de lloança i de mostra de poder, la seva finalitat podria ser més aviat religiosa, per mostrar el seu poder als deus o potser per reafirmar el seu poder entre les elits i entitats religioses que podien tenir accés al basament i a l’escriptura.

En el text, o més ben dit la primera part del document, ens relata elprocés d'unificació de Sargon, es nomenen les ciutats que va conquerir i el recorregut que va seguir en la seva conquesta, com a mostra de poder i també per justificar-lo molts cops al llarg del text apareixen deus que l’hi donen el seu favor i suport, tot i que s’ha de tenir en compte que cada deu és símbol d'una ciutat i que quan diu que és recolzat per un deu molts cops, vol dir que la ciutat laqual representa aquest deu li és amiga o que l’ha conquerida, i per tant en ella governa ell. Segons el text Sargon va partir de akkad cap al sud conquerint totes les ciutats que van des de akkad fins al Golf Pèrsic, i des del Golf Pèrsic fins al mediterrani. Ç

És curiós que al principi d’aquest document, quan es posen molts títols de Sargon hi hagi el títol de rei del món i rei del país, unapossible explicació a aquesta distinció és que en aquella època es consideres que Sargon era rei de tots els països que conformaven el món i que la resta eren tribus i que d’entre aquests països estigues el país del qual Sargon era originari. Per tant, quan diu que era rei del món fa referencia a què controlava tots els països que conformaven el món, i que quan diu que era rei del país és faci al...