La Vall d'Albaida

Índice

1. Introducción geográfica sobre el territorio (muy breve y centrada en los elementos clave para el turismo) 3 pág.

La comarca de la Vall d'Albaida esta situada en la vall del riu amb el mateix nom i el seu afluent mes important es el Clariano, orientan-se en direccio SO-NE, marcada fonamentalment en la seua vessant nord per la Serra Grossa i al sud en drecció oest-est per la serrade la Solana que es comuna a la Vall d'Albaida i a Alacant.
Al nord llimita amb la comarca de la Costera i la Vall de Montesa, a l'est amb la Safor, al sud amb l'Alcoià i a l'oest amb la vall de montesa i el riu Vinalopó.
Atenent a les formes de relleu, la comarca pot dividir-se en dues unitats geomorfològiques configurades per la Vall d'Albaida i per la Vall de Bocairent, situada al sud del'anterior. El primer s'ubica entre la Serra Grossa al nord i les Serres d'Agullent i Benicadell al sud, mentre que el de Bocairent es situa al sud de les serres d'Agullent i Ontinyent, on el seu llimit meridional es el de la Font Freda i Mariola.
La comarca te forma d'una amplia conca, on les seues vessants conflueixen en el riu Albaida que els recorre de sud a nord pel terç oriental. La zonacentral es de perfil suaument ondulat, i les pendents de la major part de la seua superficie son escases, desde Fonatanars a Llutxen i d'Atzaneta a Bellús.
La Vall d'Albaida ocupa una amplia zona a ambdos llocs del riu, poseint en la seua part central una amplitud d'uns 15 quilometres i una altitud de 150-250 metres. Es una planicie de margallons i argilagues blanquinoses que s'estreta cap alsud-oest, fins quedar reduit a uns 6 quilometres d'ample a l'altura d'Ontinyent, elevant-se fins els 360-630 metres en el corredor de Fontanars i es torna a obrir en aquest darrer terme municipal entre la serra Grossa i la serra de la Solana. La Vall s'esten per l'est, amb un relleu ondulat fins el rierol de Pinet. L'erosió del riu Albaida i els seus afluents en els materials blans, a donat lloc a unpaisatge ondulat tallat per petits barrancs.
L'estreta vall de Bocairent de 2 a 3 quilometres d'amplaria, es una suau sinclinal avenada al nord pel riu Clariano mitjançant el barranc dels Tarongers i el riu Agres. Cap al sud-oest está recorregut pel riu Vinalopó i s'obri ampliament al corredor trasversal de Villena. La seua altitud mitja oscila entre els 600 i 700 metres.
El clima vedeterminat per l'altitud, la configuració topogràfica i l'orientació de les muntanyes que tanquen la vall. Encara dintre del clima mediterrani, els hiverns son menys suaus que a les comarques costeres, amb risc de gelades fins el començament de la primavera, amb les consecuents prejudicis per a l'agricultura. Les mitjes tèrmiques ocilen entre els 7 graus al gener i els 24 graus a l'agost, si be en lesterres de l'est de la comarca augmenten aquestes mitjes en diversos graus. Les precipitacions decreixen a mesura que ens allunyem de la costa, pasant dels 650 mm cubics de Castelló de Rugat, als 472 d'Ontinyent. La màxima pluviositat es dona en tardor i principis d'hivern (novembre).
Els sols de gran capacitat agricola son escasos i dispersos, situan-se a la zona delimitada per Beniganim,Guadasequies, Sempere, Benisuera, Alfarrasí i Montaverner per un costat, i la inclosa en le triangle Bufalí, Aielo de Malferit i Albaida d'altra banda. Els resatnts sols de la comarca son d'aptitud i capacittas mitjes apropiats per a un cultiu limitat. Els sols de les zones ondulades i muntanyoses de la vessant sud i del nord-oest son quasi improductius, mentre que els de la serra grossa poseeixen un elevatvalor per a l'explotació forestal. La difícil orografia i la baixa capacitat dels sols del sud de la comarca es tradueix en uns baixos percentatges de terres llaurades sobre el total de superficie agricola, igualment succeix a Llutxent, Quatretonda i sobretot Pinet, stuats al quadrant nord-oest.
L'agricultura comarcal es esencialment de secà, ocupant els regadius unes superficies estretes en...