Lalala

Hom suposa que al començament, la caça permetia el complement de l'alimentació amb proteïnes animals i l'aprofitament dels recursos animals com ara la pell o el cuir o els ossos. Ales regions àrtiques, per als inuit, aquesta era, fins fa poques dècades, l'única font d'alimentació a més de la pesca. La caça també tenia la funció d'allunyar o d'eliminar elspredadors perillosos per a l'home. Per altra banda tenia en moltes cultures una importància ritual, present per exemple en la iniciació dels joves adults, la qual cosa encara persisteixen algunes cultures indígenes.
Amb la revolució neolítica i l'adveniment de la ramaderia i la domesticació dels animals, la caça perdé importància com a mètode de subsistència; nova ser així a les àrees de boscos tropicals i les regions polars, on la caça sempre ha constituït (conjuntament amb la pesca) la font primària de proteïnes.
En les civilitzacions inacions posteriors la cacera major (de grans mamífers) va esdevenir una activitat reservada a les classes dominants. A l'Europa feudal per exemple en molts països els nobles i reistenien reserves exclusives de caça o fins i tot eren els únics amb dret a caçar certs animals.
Les armes utilitzades habitualment per a la cacera durant tota la prehistòria i finspràcticament l'edat moderna eren: la llança, l'arc i les fletxes, així com la fona, a més dels gossos de caça. Per altra banda també altres mètodes com ara les trampes.
Actualment escontinua practicant la caça arreu del món, habitualment utilitzant armes modernes com ara fusells o escopetes tot i que es continuen utilitzant tècniques ancestrals, com el rastreig,l'ús de reclams o de gossos per tal de trobar les preses. En la majoria de països aquesta pràctica s'ha regularitzat i cal disposar de llicències i permisos per a dur-la a terme.