Laocoont I Els Seus Fills

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ................................................................................................................2 DESCRIPCIÓ O ANÀLISIS FORMAL.........................................................................3 INTERPRETACIÓ O CONTEXTUALITZACIÓ.........................................................4CONCLUSIÓ.....................................................................................................................6 BIBLIOGRAFIA...............................................................................................................7

1

I. INTRODUCCIÓ
L’obra que passem a comentar constitueix una de les escultures més famoses de l'art occidental i rep el títol de Laoccont i els seus fills. És una escultura exempta de 242 cm, feta de marbreblanc esculpit, però es tracta d'una còpia romana. L'original era de bronze. Segons consta a la inscripció del pedestal de l’obra1, l’autoria se li atribueix als escultors Agesandre, Polidor i Atenodor, que pertanyen a l’escola de Rodes. És una obra del període grec hel·lenístic (segle IV – I aC). La còpia, que es troba situada al Museu Pius-Clementí del Vaticà de Roma, pertany al segle I aC, mentreque l'original probablement data al segles III aC. La troballa de l’obra es va fer a mà de l’arquitecte Giuliano de Sangallo al 1506 durant les excavacions de la Domus Aurea, al palau de Neró a Roma2. En el moment de la troballa, l’escultor Miquel Àngel, entre altres, va considerar aquesta obra com l’obra mestra de les arts. El Papa Juli II va comprar el grup escultòric i el va instal·lar alBelvedere de Roma. La invasió napoleònica a la ciutat va provocar el trasllat de l'obra a París però per poc temps ja que després de la derrota de Napoleó, l'escultura va retornar a Roma al 1816. Quan el grup escultòric es va trobar, al sacerdot li faltava el braç dret. Es per aquest motiu que es va realitzar una reconstrucció, en la que s'hi va col·locar el braç estès. Miquel Àngel havia aconsellat unbraç doblat i quan al 1957 es va trobar el braç original, van poder comprovar que Miquel Àngel tenia raó. Plini el Vell, que deuria haver vist aquesta obra al palau de l'emperador Titus l'any 70, va descriure-la en seva enciclopèdia “Historia Natural” (De Rerum Natura). D'altra banda, cal destacar que la major part de l'escultura es va construir en marbre de Rodes però hi ha un bloc de marbre deLuni, a Itàlia, que no concorda amb la descripció que va fer Plini – aquest va afirmar que l'obra estava composada en un sol bloc. A més, s'ha de tenir en compte que aquest marbre italià no es va explotar abans de l'època d'August. Cal destacar que aquesta obra, durant al llarg dels segles, ha estat objecte de controvèrsia per molts especialistes ja que, a causa del desconeixement de l'obraoriginal, n'hi ha que dubten que sigui una obra original romana o una còpia d'una obra grega. Hi ha contradiccions en la datació de l'obra a causa de la firma d'Atenodor, fill d'Agesandre, i que aquest fos escultor de Rodes. Gràcies als estudis de Gisela Ritcher, al 1954, que van demostrar que aquests noms eren molt comuns a Rodes i la semblança de l'obra amb el fris de la gigantomàquia de l'altar dePèrgam, s'ha pogut contextualitzar dins de l'època grega hel·lenística.
1 Segons els epigrafistes, a la inscripció hi posava: “Atenodoro, hijo de Agesandro, y Agesandro, hijo de Peonio, y Polidoro, hijo de Rodios, lo hicieron”. 2 Informació extreta de la revista Sapiens, núm. 107.

2

II. DESCRIPCIÓ O ANÀLISI FORMAL
L’obra conforma un grup on trobem representants tres homes nuus: Laocoont, elpersonatge central, i els seus dos fills, que es localitzen un a cada costat del pare. Els tres personatges es veuen units per les corbes sinuoses d'una serp que els envolta. El marbre permet una textura molt polida i llisa, que predomina en la major part dels cossos dels personatges. És gracies a aquesta superfície que la llum rellisca per la diagonal creada pel cos de Laocoont i és atrapada...