Las abominaciones del Levítico

Douglas, Mary (1966): “Las abominaciones del Levítico”, a Pureza y Peligro. Un analisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI, 1973:63-81.


Mary Douglas, antropòloga britànica, nascuda al 1921; va ser professora d’antropologia al University Collage de Londres, però al 1977 se’n va a Estats Units per continuar la seva carrera, primer a la Fondation Russel Sage de NovaYork i més tard, al 1981, entra com a professora a la Northwestern University de Illinois. Douglas, va realitzar les seves investigacions de camp a l’Àfrica, entre els Lele de l’antic Congo Belga, actual Zaire, entre 1949-50 i tornant-hi al 1953. És aquesta societat matrilineal, la que centra la seva obra, dedicant-se en especial a l’estudi de la vida social i simbolisme lele. Posteriorment, elseu treball es basa en la comparació de les formes de pensament i els sistemes simbòlics. Afegir, que malgrat ser seguidora de les tesis de Durkheim, rebutja el funcionalisme que aquest atribueix a l’activitat simbòlica. I, en els seus últims estudis demostra que els modes de pensament occidental també poden ser objecte d’estudi de l’antropologia, sense que aquesta s’hagi de limitar a les formes depensament considerades primitives.

Aquest text, és un capítol de l’obra Pureza y Peligro.Un analisis de los conceptos de contaminación y tabú, escrita al 1966 i que s’enmarca dins la corrent simbolista a la què pertany Mary Douglas.

En aquest capítol, “Las abominaciones del Levítico”, l’autora planteja que la única manera de donar sentit i interpretar les regles de contaminació d’unaaltra cultura, és partir de l’estructura total del pensament de la cultura en qüestió. I, per exemplificar-ho recòrrer a les regles dietètiques recollides als textos bíblics hebreus, concretament, al Levític, en el què es descriuen aquestes regles en relació a la impuresa de detreminats animals, que conseqüentment es prohibeixen menjar. Així, que tal i com diu textualment la pròpia autora, passaha desenvolupar la tesis citant en primer lloc els textos del Levític i del Deuteronomio. Per seguidament, posicionar-se contrària a les interprestacions tant ètiques, com dietètiques i mèdiques que es fan d’aquests textos, junt amb mostrar igual de desacord davant la irracionalitat, arbitrarietat i primitivisme que atribueixen a aquestes lleis i prohibicions, autors com R. Smith, Frazer i R.S.Driver. De la mateixa manera, no comparteix les interpretaciosn de les regles dietètiques com a al.legories o símbols, ni el criteri pel qual es considera que la impuresa dels animals que constiueixen aquestes prohibiciosn alimentàries, s’expliqui únicament per protegir els hebreus del contagi o influència del paganisme dels pobles veïns. Així doncs, un cop Douglas ha plantejat les postures amb lesquè no està d’acord, passa a destacar el fet que la clau per interpretar aquestes regles es troba en els mateixos textos i en concret es fixa que cada precepte, o sigui cada regla, va precedida del mandat de ser Sant. En aquest sentit, Dougals postula que la interpretació de tals prohibicions alimentàries passa per al santidat i en conseqüència, pel poder de la divinitat i la benedicció.
I,les idees principals que deriven d’aquest plantejament són la perfecció tant física com en comportament social, d’acord amb el conjunt de prohibicions i, en tant que tots els preceptes reclamen la santidat de la persona a través de la puresa i integritat física i social. A banda, que es condiciona la santidat de la persona a través del cumpliment dels preceptes. Així que la atribució de santidatpermet diferenciar i detreminar que és lo corrcte, lo pur, lo corrcete i per tant, la santidat descrimina però alhora, ordena moralment en categories diferenciades, les coses i actes de les persones. Així és com, Douglas afirma que a través d’aquestes lleis dietètiques, els animals i els menjars que d’aquestes es feien, esdevenien expressió de la santidat, de la puresa, unitat i perfecció...