Lenguajes De La Comunicación - Apuntes Greimas Y Ecco

1.4. -------------------------------------------------
ALGRIDAS GREIMAS: semiòtica generativa (escola parís)
La generació del sentit:
Agafa Propp i Barthes i ho simplifica. Tres nivells a partir dels quals es genera el text:

-------------------------------------------------
Nivell profund
(instància lògico-semàntica)

-------------------------------------------------
Nivellsuperficial (estructura sèmio-narrativa)

-------------------------------------------------
Nivell Discursiu
(estructures discursives)

NIVELL PROFUND: el quadrat semiòtic
Tot inici d’història hi ha una contraposició de dos valors. Si existeix aquesta contraposició de valors, la història no existeix. Per explicar aquesta contraposició desenvolupa el quadrat semiòtic. Els valors són vida imort. No és la negació l’un de l’altre sinó que o és un o és l’altre.
EXEMPLE 1:
Contraris
Vida Mort

Complementaris

No Mort No vida
Subcontraris
*Morts però NO no vius: zombis
*Vius però NO no morts: vampirs
EXEMPLE 2:

Pau Guerra

No Guerra No pau
*Pau però NO no guerra: pau armada
*Guerra però NO no pau: Guerra FredaEXEMPLE 3:
Veritat
Ser Semblar

Secret Mentida

No semblar No ser
Falsedat

NIVELL SUPERFICIAL: estructures sèmio-narratives
* Al principi la pel·lícula Shrek segueix un model clàssic de fàbula...

AJUDANT SUBJECTE OPONENT
(ase) (Shrek) (Dragó)

DESTINADOR OBJECTE DESTINATARI
(Lord Farquad) (Pantà) (LordFarquad)

* Poden haver-hi diferents objectes depenent del moment de la història.
* Diversos subjectes poden disputar-se (o acordar repartir-se un mateix objecte). Shrek i Lord Faquad desitgen la princesa Fiona. És un clàssic triangle amorós
* Tant Shrek (subjecte) com Lord Farquad (anti-subjecte) engeguen un programa narratiu.

Esquema narratiu:
1. Contracte: al principi hi ha uncontracte entre el Destinador i el Subjecte que fixa els valors i el manament
2. Competència: el subjecte ha de superar una prova qualificant que el constitueix com a tal (adquireix competències [relacions], “aprendre”)
3. Actuació: el subjecte supera la gran prova decisiva que li permet assolir l’objecte.
4. Sanció: se li reconeix al Subjecte l’haver assolit el seu objecte (provaGlorificant).Aquesta pot ser positiva (gratificació) o negativa (reprovació), pragmàtica (recompensa o càstig) o cognitiva (elogi o censura).
NIVELL DISCURSIU: les estrucures discursives
Els actors s’ubiquen en el temps-espai i es crea un “efecte de realitat”: un Ogre desallotjat del seu Pantà a “Shrek”, la Terra Mitja a “El Senyor dels Anells”, Londres a finals del segle XIX a “Les aventures deSherlock Holmes”, etc.

1.5. -------------------------------------------------
UMBERTO ECO: semiòtica interpretativa
* Eco comença el seu recorregut als ‘60 analitzant l’art contemporani (“Opera Aperta”) i la cultura de masses (“Apocalíptics i Integrats”).
* A finals dels ‘60 Eco incorpora el saber estructuralista -la semiologia de Barthes- i la recombina amb la semiòtica de Peirce,del qual recuperarà la idea del signe com “alguna cosa que reenvia a una altra cosa”.
* L’esforç per vincular la semiòtica cognitiva (Peirce) amb la semiologia de matriu lingüística (Saussure) es nota a “L’estructura absent” (1968)

1. La classificació dels signes
Per a Eco: el signe s'utilitza per transmetre informació, per dir o per indicar una cosa que algú coneix i vol que altres tambésàpiguen.
El model internacional de Shannon:

Signes:
* Artificials:

* Produïts intencionalment per significar.
* Produïts intencionadament com a funcions:
-funció primària
-funció secundària
-funció combinada
* Naturals:

* Identificats amb coses o esdeveniments naturals.
* Produïts no intencionadament per agent humà.

2. La cooperació textual
*...