Les boies, Joan Vinyolis

Vora la mar

Què expressa el poema?

Expressa l’experiència de la creació poètica (escrit abans de la seva crisi personal i social)

Jo líric se’ns mostra ple de tristesa i desencís; amb l’actitud romàntica de preguntar-se sobre el sentit de la vida i la literatura. Hi apareix també el sentiment de la immensitat de la natura.

Estructura interna

1a part: 1, 2, 3: PRESENT.
2a part: 4,5, 6, 7: PASSAT
3a part: 8, 9, 10: PRESENT-FUTUR: ??????????

1) Lloc elevat, mar al fons, capvespre... (ROM; pintura de Friedrich)
a. Actitud del poeta
b. Quina sensació li transmet la Nat que l’envolta.
c. Records (passat) + --------Somnis perduts (projecció personal, fracàs)

2) 4a estr: PASSAT: creació poètica: castells, torres, cúpules, joguina d’infantons, petxines, vaixells,illetes d’or... : referències metafòriques a la CREACIÖ POÈTICA.

Quin balanç fa de la seva poesia?

3) Vv 35-36, semblen transmetre una visió negativa de la poesia en contraposició als tres darrers versos del poema.

EXERCICI DE L’ANTOLOGIA


















La novel.la catalana del XIX
1.   La novel.la catalana del s. XIX
El s. XIX és el segle de consolidació del poderburgès a Europa. La novel.la discorre paral.lela a tota la història de la burgesia com a classe social i política protagonista de la configuració històrica d’Europa des de la caiguda de l’hegemonia de la noblesa, al tombant dels segles XIV i XV.
A principis del XIX, gràcies al procés d’alfabetització, ja hi ha un públic lector de novel.les i una indústria editorial, sobretot en ciutats com València oBarcelona. No hi ha en canvi, una producció autòctona de novel.la i els lectors han de recórrer a traduccions al castellà de novel.les romàntiques estrangeres.
En aquella època, el gènere narratiu que predominava a Europa era novel.la històrica que dóna una visió típicament romàntica de la història: idealització dels personatges i dels fets històrics crucials del passat –la guerra de Successió,el Compromís de Casp-, afegeix emoció i espectacularitat en detriment de la versemblança.
A partir dels anys 30 els escriptors catalans escriuen novel.les pròpies, però en castellà (adapten els models de Walter Scott o Vïctor Hugo).
Més tard apareix la novel.la de fulletó que es publica per capítols. Incorpora elements de la realitat social  de l’època i té una intenció moralitzant. Buscal’efectisme perquè vol captar un públic lector popular. “Maria o la hija de un jornalero” de Wenceslao Ayguals d’Izco.
 1862  es publica la primera novel.la en català: “ L’orfeneta de Menargues”,  d’Antoni de Bofarull. Està situada al s.XV, en la crisi dinàstica de la corona catalana: mort de Martí l’Humà…
De fet la novel.la catalana no es consolida del tot ni genera obres importants. El més importantanovel.lista romàntic fou Martí Genís i Agulilar  amb la sebra obra “Julita”.
2.   Precedents del realisme: el costumisme
S’obre una nova via, ja que incorpora la realitat immediata com a matèria literària. I la imaginació, l’emotivitat i el dramatisme són substituïts per la capacitat d’observació, la descripció i l’humor.
Els escriptors volen captar la realitat que els envolta conscients queles formes de vida tradicionals estan a punt de perdre’s a causa dels canvis socials que porta la industrialització, i reflecteixen aquests canvis amb un sentiment de nostàlgia i amb una voluntat testimonial.
El quadre de costums: és el gènere més representatiu. S’anomena “quadre” pel que té d’escena teatral o “article” el que surt publicat als diaris. És una peça breu, de to humorístic o festiuque descriu escenes de la vida quotidiana (celebracions, festes populars, oficis artesans…) de barris menestrals o del món rural. Hi surten personatges títics: el botigues, el vidu, el barber…. Reprodueix la llengua col.loquial, la vivesa del llenguatge del carrer, del poble (el català que ara es parla). Predomina la descripció per sobre de la narració i abunden els diàlegs espontanis.
Un...