Les causes de l’esfondrament de la unió soviètica

La caiguda del socialisme i, més concretament, de l’URSS va coincidir amb l’arribada al poder el març de 1985 com a secretari general del Partit Comunista soviètic (PCUS) per part de Mikhail Gorbatxov. No obstant aquesta no fou la principal causa que va conduir a aquest enfonsament, sinó que n’hi van haver d’altres de caràcter estructural, que van portar a Gorbatxov haver de posar en marxa,moltes vegades a desgrat seu, una sèrie de reformes polítiques i econòmiques que van conduir inexorablement al final del sistema comunista soviètic.
Crisi del model socialista.- La principal causa, doncs, fou la greu crisi que va patir el propi model econòmic i social socialista. No només s’havia estancat el creixement econòmic dels països del bloc socialista, sinó, fins i tot, els indicadors socialsbàsics, com ara la mortalitat o l’esperança de vida, sorgint d’aquesta manera diferències cada cop més grans respecte els països del bloc capitalista.
Fins aleshores, l’aïllament del bloc socialista li va permetre poder estar al marge de les grans crisis econòmiques mundials, la qual cosa li va permetre poder créixer i desenvolupar-se econòmicament mentre la resta dels països capitalistesoccidentals havien de suportar els efectes de les diferents crisis econòmiques. No obstant, arrel de les devaluacions del dòlar dels anys setanta i que van perjudicar principalment als països exportadors de petroli, va donar lloc a la denominada crisi del petroli (1973-1982) i que va propiciar, aquesta vegada, una veritable generalització mundial de la crisi, afectant fins i tot a països nocapitalistes. D’aquesta manera, els països del bloc socialista van sucumbir també, a més a més per les profundes raons estructurals internes existents, per l’impacte d’aquesta forta crisi mundial.
No obstant, el cas de l’URSS fou paradoxal ja que en ser un dels principals països exportadors de petroli, aquest increment considerable dels preus de petroli li va permetre l’arribada de moltes divises, les qualsen comptes d’invertir-les en les reformes econòmiques que el país necessitava i reduir el seu creixent dèficit exterior, va invertir-les en la carrera armamentística contra els Estats Units. Durant el llarg període del règim de Brezhnev es va aturar el tímid intent oberturista del període Khruixtxov, de manera que es va retornar al desenvolupament armamentista, deixant de banda el subministramentde béns de consum a la població i les inversions en xarxa de comunicacions i en el sector de serveis que el país necessitava i així incrementar el nivell de vida de la seva població.
Gran corrupció en el govern.- Una altra causa fou la gran corrupció que hi havia a tots els nivells, fins i tot dins la pròpia cúpula del Partit Comunista. Un exemple fou la decadència de la denominadanomenklatura, és a dir, del grup de persones que estaven encarregades de la direcció i administració de la burocràcia estatal soviètica com ara la producció industrial i agrícola nacional, l’ensenyament o la cultura. Aquestes posicions d’alt nivell dins el govern soviètic estaven reservades als membres del PCUS. Aquesta situació va donar lloc a una gran corrupció, ja que aquestes persones obtenien enormesprivilegis derivats de l’execució de les seves respectives funcions. Com esmenta el propi Hobsbawm, cada cop més la URSS funcionava fonamentalment mitjançant un sistema de patronatge, nepotisme i pagament.
Amb l’arribada de Gorbatxov es van fer una neteja dels principals càrrecs del govern per així poder accelerar els canvis que pretenia introduir en l’estructura política de l’URSS, amb elnomenament, per exemple, d’Andrei Gromiko com a cap de l’Estat.
Reactivació de la política armamentística nuclear.- Amb Brezhnev i, posteriorment, amb Andròpov, es va iniciar la denominada segona guerra freda i, consegüentment, es va reincentivar la carrera armamentista contra els Estats Units, la qual consumia la major part del pressupost estatal sense aportar res a la resta de l’economia. A més, amb...