Les formes de coneixement

22/02/2012

Tema 1
LES FORMES DE CONEIXEMENT
Coneixement prelògic i coneixement lògic.
Coneixement sensible i coneixement intel·ligible.
El coneixement científic. Què és la ciència

Teoria del Coneixement: Què és el coneixement? En que es funda? Com és possible?
Fenomenologia del coneixement: estudi del fenomen o procés de coneixement. Conèixer és el que té lloc
(acte) quan un subjecteaprehèn un objecte. Alguns emfatitzen la primacia de l’objecte Realisme; d’altres
la del subjecte Idealisme.
• Què vol dir aprehendre? És la representació de l’objecte que proporciona el fonament per a enunciats (el
gel és fred),
• Quina és la naturalesa d’allò aprehès? Relació entre l’objecte i la seva representació quan és aprehès pel
subjecte,
• Quina proporció d’elements sensibles,intel·ligibles, emotius, etc. hi ha en la representació dels objectes pel
subjecte?
Això dóna lloc a diferents teories del coneixement i es constitueix en metafenomenologia.
Història de la Teoria del Coneixement: És una qüestió tractada des de l’antiguitat clàssica, però no és fins a
època moderna (a partir de Descartes, segle XVII) que es converteix en un tema central del pensament. Es
consideraque la Teoria del Coneixement com a disciplina científica neix amb Kant (segle XVIII).
Possibilitat del coneixement:
– Escepticisme: el coneixement no és possible, solament és possible establir unes regles de conducta
intel·lectual,
– Dogmatisme: el coneixement és possible, les coses es coneixen i són tal com s’ofereixen al subjecte,
– Posicions moderades: és possible un coneixement relatiu,hi ha un coneixement probable (Probabilisme).
Fonament del Coneixement:
– La realitat sensible = Empirisme
– La realitat intel·ligible = Racionalisme
– El subjecte = Idealisme
– l’objecte = Realisme

1

22/02/2012

Formes del coneixement:

 Coneixement sensible i coneixement intel·ligible (veritats de fet i veritats de raó), que molts autors
consideren intuïtius,
 Coneixement apriori (independent de l’experiència (universals), p. ex. Cap persona alta és baixa) i
Coneixement a posteriori (depenent de l’experiència (particular), p. ex. No tots els asiàtics són baixos),
 Coneixement analític: el predicat B pertany al subjecte A com quelcom que hi està implícitament contingut
(La pilota és rodona); és explicatiu.
 Coneixement sintètic: B està fora del concepte A, tot ique hi té connexions (La pilota és vermella); són
extensius perquè afegeixen informació.
 Coneixement científic: forma de coneixement que formula mitjançant mètodes consensuats i llenguatges
específics (esp. Lògica i Matemàtica) les lleis per les quals es regeixen els diferents fenòmens. Descriu sèries
de fenòmens, que són comprovables, i fa prediccions (en termes absoluts o bé estadístics).Coneixement prelògic i coneixement lògic:
El mithos i el logos
(μῦθος = narració, λóγος = raonament)

Els mites formen part del sistema de creences d’una cultura, que les considera històries veritables que no
necessiten justificació racional. Tracten de quelcom relatiu, singular i concret com si fos absolut i, en aquest sentit
tenen naturalesa sapiencial (la relació amb l’absolut). Lafinalitat essencial del mite és donar una explicació de
l’Univers i l’existència, és a dir respon preguntes existencials, però no es tracta d’una explicació racional de la
realitat sinó una expressió del sentit de l’existència que no es redueix a la simple lògica. Amb tot, tots els aspectes
que es consideren importants tenen el seu mite.
Mites cosmogònics, teogònics, antropogènics, etiològics,morals, fundacionals, escatològics
Interpretacions funcionalistes, estructuralistes i simbolistes.

Per a molts autors contemporanis (M. Eliade, Jung, Ricoeur…) el mite instaura el sentit de tota l’existència.

2

22/02/2012

Coneixement sensible i coneixement intel·ligible
Coneixement sensible: prové de les sensacions corporals. Els estímuls del nostre medi impressionen els
nostres...