ORIGEN DEL CONEIXEMENT

ORIGEN DEL CONEIXEMENT
El coneixement. Podem dir que és un mot relacionat directament amb els humans. La necessitat de conèixer la portem a dins tots. Un dels temes més importants en la història dela filosofia és el coneixement. En què consisteix l’acte de conèixer? Quina és l’essència de conèixer? Quina és la relació entre l’home i les coses que ens rodegen?
Però abans de parlar una micamés sobre aquest concepte anem a definir-lo. Per a vosaltres què és el coneixement? (demanar opinió)
Hi ha moltes maneres de definir aquesta paraula, és un mot complexa. A un diccionari d’internet esdefineix com: “L’enteniment, intel·ligència, raó natural. Aprehensió intel·lectual de la realitat o d’una relació entre els objectes, facultat amb la que ens relacionem amb el món exterior”.
Vaig trobarun article que em va agradar molt (Eduardo Angulo) que deia que conèixer no és imaginar. Conèixer és atrapar la realitat, aprendre la realitat.
Com ho fem per conèixer? Podem dir que mitjançant elconeixement sensible. Tots els nostres continguts mentals s’originen en la sensació. (recepció d’estímuls que ens arriben de l’exterior o de l’interior, es a dir, la informació que rebem a travésdels òrgans dels sentits) I posteriorment, es mitjançant la percepció (consciència d’un objecte total. Coses que tenen un significat per nosaltres) quan tenim consciència de coses que ja tenen unsignificat per nosaltres. Per tant no només la percepció depèn dels nostres sentits sinó també dels nostres coneixements previs, idees, estats d’ànim etc...
Com l’objectiu del coneixement és trobar veritatsobjectives, s’ha de seguir el procés aquest d’observació, sensació, percepció i representació per arribar a elles.
Per tenir una idea general al cap i no perdre’ns fem un petit esquema al cap.
1- Elconocimiento es una capacidad humana y no una propiedad de un objeto como pueda ser un libro.
2- El conocimiento tiene estructura y es elaborado, implica la existencia de redes de ricas relaciones...