Les Indústries Culurals

Trípodos, número 14, Barcelona, 2003

Les indústries culturals
Lluís Bonet i Agustí

Lluís Bonet i Agustí és professor d’Economia Aplicada i director dels cursos de postgrau en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona (UB). Ha dirigit el Llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya, encarregat per la Generalitat de Catalunya.
lbonet@telefonica.net

This article is based onthe analysis of the principal economic characteristics of the cultural industries at a moment of rapid transformation of the technologies surrounding them, of their formats of consumption and commercialisation, and of the globalisation of the most dynamic cultural markets. After a review of the general panorama in the West, this study examines the consequences of the features of Catalan productionand the Catalan cultural market, a cultural and economic sphere of limited size, traditionally dependent on the Spanish commercial and communications sector. After evaluating the commercial and governmental strategies in this field, this paper concludes with some reflections on the future challenges and opportunities of the Catalan cultural industries. 59

PRESENTACIÓ a importància de lesindústries culturals ha crescut de manera accelerada en els darrers quinze anys. A mesura que la competitivitat dels països desenvolupats ha anat centrant-se en la capacitat d’oferir productes innovadors, ràpidament adaptables a demandes exigents i canviants, més que a oferir retribucions competitives de la mà d’obra, la producció de continguts lligada a la creativitat ha augmentat la importància. Peraltre cantó, la revolució tecnològica en l’àmbit de la informació i la comunicació necessita continguts que nodreixin i circulin per les noves xarxes de telecomunicacions. Continguts demandats sota nous formats per capes creixents de consumidors que modifiquen els seus hàbits de consum en sintonia amb la societat postindustrial actual. La plena incorporació del mercat català en aquest procésglobal ve determinada per l’endèmica subordinació a l’espai comunicatiu espanyol, la reduïda dimensió del mateix mercat natural, i una oferta exportadora limitada tradicionalment quasi exclusivament a l’àmbit editorial. Tanmateix, el país i, en especial, Barcelona són un brou de conreu d’un gran nombre de propostes creatives tant d’artistes nacionals com forans. La capacitat d’inserir-se o seraprofitades pel teixit productiu local depèn, en aquests moments, de la limitada capacitat de finançament i d’assumpció de risc, així com de l’encert dels responsables empresarials i governamentals d’adaptar les seves estratègies a les noves tendències i formats de mercat. En el present article, després de discutir el mateix concepte d’indústria cultural i de presentar-ne les principals característiqueseconòmiques, amb el conjunt d’implicacions tecnològiques associades, s’aprofundeix en l’anàlisi de la situació catalana. Malgrat que s’avalua la situació dels grans sectors industrials, s’ha mirat de defugir la simple descripció de la situació a fi de poder interpretar les claus fonamentals que expliquen l’evolució de les indústries culturals a Catalunya. En definitiva, es presenten la situació,els reptes i oportunitats de desenvolupament d’una indústria fonamental en relació amb la identitat, però també amb la competitivitat de les societats occidentals contemporànies.

L

60

TRETS CARACTERÍSTICS DE LES INDÚSTRIES CULTURALS CONTEMPORÀNIES Una primera qüestió consisteix a establir una definició clara del que s’entén per indústria cultural. D’entrada, el mateix terme

LESINDÚSTRIES CULTURALS

“indústria” és un concepte força polisèmic. Tradicionalment, la ciència econòmica l’ha considerat com a sinònim de procés productiu de manufactures i l’ha diferenciant de les activitats agràries o extractives, de la construcció i de la producció de serveis. Tanmateix, el terme “indústria” s’utilitza abastament com a sinònim de sector o activitat econòmica. En aquest sentit,...