Les Llengües, Un Patrimoni Que Cal Conservar
Páginas: 2 (309 palabras)
Publicado: 12 de abril de 2011
En la societat actual les llengües han passat a tenir un paper molt important.
La llengüa és un sistema de signes que ens permet intercanviar informació i dividir el treball, a més fapossible el diàleg interior, l'adhesió a un grup social, a un col.lectiu i l'ordenació del món. Si utilitzem la llengüa parlem amb nosaltres mateixos, planifiquem, recordem, pensem i ensexpressem lliurement. Usant la llengua ens podem relacionar. Hi ha una gran varietat de llengues i aquestes s'haurien de respectar, utilitzan la corresponent en cada espai. La llengua ens serveixper fer-nos una idea sobre el que ens envolta i classificar amb paraules una ordenació interna del món.
Hi ha llengües que estan en perill de desapareixer i d'altres que tenen lasupervivència assegurada. Si tan sols es tracten com si fossin entitats de
les quals obtenir beneficis serien moltes les que s'haurien d'eliminar.
Per això, les llengües requereixen recursos peradaptar-se als canvis socials, econòmics, polítics, tecnològics o científics. Les llengües necessiten noves unitats lèxiques, que s'han de crear, formar i utilizar-les, ja que totes elles,formen el llenguatge.
Segons he vist, en un article, es calcula que al món existeixen unes 6.000 llengües. I cadascuna d'aquestes 6.000 llengües ens descobreix 6.000 cultures, 6.000 maneresúniques i irrepetibles de concebre i entendre les vivències humanes, les tradicions, la història i l'actualitat. I justament per tants coneixements que ens proporcionen les llengües i lescultures, cal conservar-les, protegir-les i garantir-ne el seu futur i la seva pervivència.
És per això que és necessari que cada territori vetlli per la conservació de la seva llenguapròpia, amb un respecte escrupulós per les altres llengües i cultures amb les quals conviu, però establint aquesta llengua pròpia com la llengua vehicular i de cohesió social dels seus habitants.
La llengüa és un sistema de signes que ens permet intercanviar informació i dividir el treball, a més fapossible el diàleg interior, l'adhesió a un grup social, a un col.lectiu i l'ordenació del món. Si utilitzem la llengüa parlem amb nosaltres mateixos, planifiquem, recordem, pensem i ensexpressem lliurement. Usant la llengua ens podem relacionar. Hi ha una gran varietat de llengues i aquestes s'haurien de respectar, utilitzan la corresponent en cada espai. La llengua ens serveixper fer-nos una idea sobre el que ens envolta i classificar amb paraules una ordenació interna del món.
Hi ha llengües que estan en perill de desapareixer i d'altres que tenen lasupervivència assegurada. Si tan sols es tracten com si fossin entitats de
les quals obtenir beneficis serien moltes les que s'haurien d'eliminar.
Per això, les llengües requereixen recursos peradaptar-se als canvis socials, econòmics, polítics, tecnològics o científics. Les llengües necessiten noves unitats lèxiques, que s'han de crear, formar i utilizar-les, ja que totes elles,formen el llenguatge.
Segons he vist, en un article, es calcula que al món existeixen unes 6.000 llengües. I cadascuna d'aquestes 6.000 llengües ens descobreix 6.000 cultures, 6.000 maneresúniques i irrepetibles de concebre i entendre les vivències humanes, les tradicions, la història i l'actualitat. I justament per tants coneixements que ens proporcionen les llengües i lescultures, cal conservar-les, protegir-les i garantir-ne el seu futur i la seva pervivència.
És per això que és necessari que cada territori vetlli per la conservació de la seva llenguapròpia, amb un respecte escrupulós per les altres llengües i cultures amb les quals conviu, però establint aquesta llengua pròpia com la llengua vehicular i de cohesió social dels seus habitants.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.