les xarxas hidrofobicas

ESTRUCTURA I DINAMICA DELS ECOSISTEMES (TEMES 7 I 8)
Concepte d’ecosistema: És el conjunt de diferents espècies que conviuen en un entorn físic i comú. Per exemple el ecosistema aquàtic (on conviuen diferents espècies d’essers vius en un mateix lloc; el oceà, el mar,...). Està format per la biocenosi i el biòtop.
Variables dels grans biomes terrestres:
El biòtop: característiques dels medisterrestres i aquàtics, factors abiòtics, adaptacions, límits de tolerància: És la part abiòtica de l’ecosistema, està format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics (la temperatura, la llum, la humitat,...).
• El medi: És el conjunt de substàncies que constitueixen el fluid que envolta als essers vius. Hi ha dos medis l’aquàtic (ocupen el 70% de la superfície terrestre) i el aeri.• Substrat: És el conjunt de substàncies que formen la superfície on els organismes es fixen, s’aguanten o es desplacen (ex: el sol, l’aigua, el cos d’altres essers vius).
• Factors abiòtics i les seves adaptacions: Són les variables fisicoquímiques més importants; la temperatura, la humitat, la llum, la salinitat, la pressió i els corrents marins. Els límits de tolerància són els mínims imàxims que toleren els organismes, és denominen amb els prefixos –euri i –esteno. Per exemple un organisme euriterm té una amplitud de tolerància per la temperatura, en canvi l’organisme estenoterm té una tolerància petita.
La temperatura: És un factor abiòtic molt important perquè acostuma a determinar quines espècies poden sobreviure en determinats biomes. Les adaptacions a la temperatura delsanimals es divideixen en animals homeoterms(suporten el fred) i poiquiloterms(tendeixen a allunyar-se al fred).
La llum: Influeix decisivament en la distribució dels essers vius. En el cas de les plantes terrestres provoca una distribució estratificada o d’estratificació. La llum a creat les zones afòtiques (les zones on a penes arriba la llum i per tant gairebé sempre viuen a les fosques) i les zonesfòtiques (aquelles on si que hi arriba la llum del sol). Les adaptacions dels animals a la llums són sorprenents. Alguns animals han adoptat el seu cos amb una coloració críptica (es confon amb el medi), altres han adaptat una coloració aposemàtica (adverteix de la seva perillositat, com per exemple les vespes) i uns altres s’han adaptat amb una coloració mimètica (animals inofensius però ambcolors de perillositat que serveix perquè no els ataquin). També altres essers vius han creat el fotoperíode; és un procés anual en que pot determinar el moment de migració, de la muda, de la floració de diverses plantes,...
La humitat: També és un factor important, ja que un 70 % del pes de la matèria viva és aigua, la humitat n’evita la pèrdua. Les adaptacions que presenten els animals per evitarles deshidratació són tenir un tegument impermeable (capacitat gràcies a la pell, escates, plomes de retenir la humitat), tenir l’aparell respiratori a dintre el cos (facilita l’intercanvi de gasos), capacitat de beure l’aigua del mar,... En les plantes les principals adaptacions són tenir les arrels llargues, tiges i fulles suculentes per tal d’emmagatzemar grans quantitats d’aigua, formació dellavors (mantenen la humitat per molt temps).
La pressió: És la força per unitat de superfície que exerceix el pes de l’aire. Algunes adaptacions d’animals són la capacitat per detectar els canvis bruscos de pressió, com preveure tempestes, tsunamis,...
La salinitat de l’aigua: És la concentració de sals minerals dissoltes. Quan dues dissolucions amb diferent grau de salinitat estan separades peruna membrana que deixa passar l’aigua però no les sals, es produeix l’osmosi, que és un corrent d’aigua des del medi més diluït fins al més concentrat.
Els corrents del medi: Són els moviments que presenten l’aigua i l’aire. Tant en el corrent aeri com el marí, són utilitzats pels essers d’aquell medi per realitzar migracions. Les principals adaptacions que presenten els organismes dels dos...