LITERATURA CATALANA

TREBALL DE TASQUES

L’errada està en què raim porta dièresi. Quedaria raïm.
És un hiat.
L'ús de la dièresi en català:
*Quan hem de pronunciar una u que podria sermuda: al-gues / ai-gües, tan-ques / pas-qües.
*Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permetenaccentuar: pa-ís / pa-ï-sos, ai-re / ra-ïm, ei-na / ve-ï-na, cui-na / ru-ï-na, diu, di-uen / di-ürn, peu / peülla.
*Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ia / bis-ca-ï-na, però in-clo-ï-a (d'incloure).


L’errada està en què Cafes porta accent obert a la e. Quedaria cafès.L'accentuació en català segueix les següents normes:
*Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l’accent diacrític).
*S'accentuen les paraules agudes (la síl·labatònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. Encanvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).
*S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacionsanteriors. Per exemple s'accentuen: exàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
*S'accentuen totes lesparaules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la síl·laba tònica està abans de l'avantpenúltima). Perexemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.
*S'accentuen només els adverbis acabats en -ment que es formen a partir d'una paraula que s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, 
feliç →feliçment.


L’erradaestà en què Gracies no hi ha accent. Hauria de ser Gràcies.
Gràcies s’accentua perquè és una paraula esdrúixola, i la norma diu que totes les esdrúixoles s’han...