Literatura Religiosa y moral

LITERATURA RELIGIOSA I MORAL.
Text 1
ELS FRARES
Els ordes mendicants (franciscans, dominics, agustins i carmelites) es van
encarregar, amb una eficàcia admirable, de la instrucció religiosa i civil dels
laics, de la divulgació de la cultura i de la creació d’aquests nous codis de
conducta.
Es tracta d’ordes que instal·len els seus monestirs en el bell mig de les
ciutats, que estandiàriament en contacte amb els seus habitants i que, per
tant, en coneixen els problemes, les inquietuds i les necessitats. A més, la
majoria dels frares d’aquestes ordes havia rebut una formació intel·lecual
molt completa en les escoles mendicants i molts d’ells havien arribat a
estudiar en la universitat.
Els ordes mendicants van decidir concentrar la seua activitat en les ciutats
per diversesraons. D’una banda es van adonar de la seua importància
econòmica –sant Bonaventura, un dels principals intel·lectuals franciscans,
deia que a les ciutats la gent donava més almoines i que, per tant, els frares
havien de treballar més que no pas al camp-. També eren conscients de la
importància cultural de les ciutats i de la influència que exercien sobre les
zones rurals. D’altra banda, la sevafeina a les ciutats era quantitativament i
qualitativament més necessària. Quantitativament perquè en les grans
ciutats hi havia més gent i era més fàcil de reunir; i, com deia sant
Bonaventura, com més públic, millors resultats. Qualitativament perquè, en
haver-hi més gent i més activitats, hi havia també més pecats. Per totes
aquestes raons els ordes mendicants no van instal·lar-se en lasolitud del
camp, sinó que van erigir les seves seus i les seves esglésies en el cor de les
ciutats.
Els frares mendicants es van preparar a consciència per dirigir l’educació
religiosa i civil dels laics. Van estudiar teologia, filosofia, dret, lògica,
ciències... en les escoles dels seus ordes i també en les universitats. Van
rebre una formació específica amb vista a la predicació i vanhaver de llegir
arts de predicació –on s’ensenyava com s’ha d’estructurar un sermó-, reculls
d’exemples ordenats temàticament –col·leccions de contes amb un fons
didàctic i moralitzant ja preparats per ser desplegats en un sermó-, reculls
de similituds –on trobaven un ample catàleg de comparacions ordenades per
temes-, extenses antologies de cites també ordenades temàticament,
concordancesbíbliques, taules sinòptiques de determinades obres, grans
síntesis on es divulgaven els principis fonamentals de la filosofia, la moral i
la religió cristianes... Obres instrumentals que servien perquè el frare

1

aprengués a ordenar i a omplir el contingut del discurs, a embellir-lo
literàriament i, alhora, a potenciar-lo pedagògicament amb exemples,
similituds i citacions.
Els ordesmendicants eren conscients de la gran barrera cultural que els
separava del seu públic. Durant bona part de l’edat mitjana gairebé només
els frares, gràcies al coneixement del llatí i als estudis en les escoles dels
seus ordes i en les universitats, tenien accés a allò que podríem anomenar
l’alta cultura, que en bona mesura era una creació seva. Els frares són,
doncs, els savis, capaços de poderllegir o escriure llibres sobre matèries
subtils. Els laics –les “persones simples e llegues, e sens grans lletres” en
paraules d’Eiximenis-, en desconéixer el llatí i estar al marge de
l’ensenyament universitari, només podien accedir al món de la cultura a
través de les traduccions, resums i compendis escrits o predicats pels frares
mendicants. Els laics eren, per tant, els ignorants o,utilitzant un terme de
l’època, els grossers. La distinció entre savi o subtil i laic o grosser és
essencial per entendre els diversos nivells de difusió de la cultura en l’edat
mitjana. Sant Vicent Ferrer tenia molt present aquesta distinció quan
recomanava als pares que, si el seu fill era grosser, li busquessin un lloc de
treball. Si, en canvi, el fill era subtil, els pares l’havien de fer...